El Renaixement d’un Teatre

cartell obres teatre sarriaCorria l’any 1907, un petit institut de la vila de Sarrià (ara barri de Barcelona) representaven un pastorets. Vint any mes tard, el petit escenari es va refer a imatge i semblança d’un tal Teatre Romea que feia poc que s’havia fet a uns poc kilometres d’allí. L’any 2007 es commemoraren els 100 anys de la primera representació de l’estel de Natzaret. I s’inicià així el Renaixement d’un teatre.

El Teatre de Sarrià, sala emblemàtica del barri, ha passat molt de temps amagat de la gent, amb una entrada al carrer Major de Sarrià i una altra de nova al Carrer Pare Miquel. Vinculat des de sempre a la Parròquia de Sarrià ha sigut una casa per un bon grup de seccions que hi han representat les seves actuacions: un esbart dansaire, un orfeó,  un esplai ple de vida i activitats,  diverses companyies teatrals, algunes de molt antigues com l’elenc Teatral J.V. Foix.

Però d’ençà que un denuncia va posar de manifest el mal estat i les necessitats del teatre, totes les mirades es van posar sobre aquelles quatre parets atrotinades, i molts es preguntaven com es que no es treia mes profit d’un Teatre com aquell. Un dels pocs teatres centenaris que hi ha a Barcelona, i la gent en  desconeixien l’existència i l’estat en que es trobava. Va caler un projecte de remodelació i molts diners i esforços per que totes les persones que hi tenien relació s’unissin per acomplir el propòsit. Transformar el Teatre de Sarrià al lloc que li corresponia ser.

Va quedar enrere el teatre de fusta, amb tramoia manual i gran perill d’incendi; i va presentar-se a Barcelona i Sarrià un nou equipament del que es podia estar orgullós. Amb amplis camerinos, una sostre nou, un aïllament acústic de primera i un sonorització impressionant.

Cartell gala Teatre sarriàLa presentació en societat d’aquest Teatre es va fer en una Gran Gala en la que tots els gran artistes del Barri van posar-hi els seu granet de sorra. Montserrat Carulla, Tortell Poltrona, el cuiner Jordi Vilà… i grans cantants lírics i músics extraordinaris van re-descobrir un teatre que, amb la caixa escènica completament renovada, invitava a tothom a actuar-hi.

Però no tot acaba aquí. El vell Teatre encara té que passar pel quiròfan almenys un cop més. I es que la platea també es mereix – i necessita– una reforma. Les velles butaques rescatades d’un cinema del barri que va tancar fa cinquanta anys encara poden presenciar molts espectacle, però la comoditat que van suposar en aquell moment, fa temps que va deixar d’assistir a les funcions. I encara es conserva un dels galliners mes autèntics dels que haureu vist mai: amb bancades de fusta numerades toscament.

I un bon teatre no pot existir sense un programació que l’ocupi i porti a la gent a veure’l i viure’l. A la seva nova web, podreu veure com l’aposta per l’opera, la musica i el teatre estan portant el centenari coliseu als nostres dies, gracies a l’ajuda de molts i molts voluntaris, per què si no ho he dit abans aquest Teatre es de la Parròquia de Sarrià i el posa a l’abast de tots els sarrianencs, barcelonins, catalans, artistes, musics, etc…

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s