De Broadway al Paral·lel

El Paral·lel de Barcelona era, temps enrere una de les avingudes més influents i actives del món de l’espectacle, amb nombrosos teatres i Music Halls, el més famós de tots, encara dempeus va ser, i encara és El Molino, que reconvertit ens transporta a l’època en que el Paral·lel era comparable amb el West End Londinenc, el Barri de MontMatre de París o el cèlebre Broadway novaiorquès. A principis del segle passat, hi van haver mes de deu teatres i diverses sales de ball, però a partir dels anys 80 amb l’augment de la qualitat de vida, la popularització del cotxe i de les excursions de cap de setmana, aquest barri va començar el seu declivi.

Actualment ha començat una recuperació  del que va ser l’avinguda, gracies a molta gent, com l’associació Amics del Paral·lel, que lluiten entre d’altres per la recuperació del teatre Arnau, tancat des del 2004, no tan sols s’està tornant a activar l’activitat teatral  si no que també s’estan fent i portant espectacles de Teatre Musical d’arreu del món que tant havia caracteritzat el barri del Paral·lel.

El gènere del teatre musical darrerament algú podria pensar que s’estava perdent, i que els únics que apostaven per aquest format eren els Dagoll Dagom. Però res mes enllà de la realitat, recentment hem assistit a nombrosos espectacles de teatre musical que no duien la firma de la companyia de Joan Lluis Bozzo. Els Miserables, un dels musicals mes representats, vists i premiats (recentment se’n va fer una revisió en honor dels seus 25 anys d’història) han visitat Barcelona, al Barcelona Teatre Musical (l’antic Palau dels Esports que va ser  reconvertit el Teatre de gran format per acollir musicals a l’altura dels que es representen diàriament a Broadway o a Madrid) fins i tot el Tricicle ens ha portat un musical des de les terres nòrdiques: Forever Young una preciosa combinació d’excel·lents cantants dirigits i formats en  interpretació per Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans.

I no tan sols hem vist musicals de gran format ocupant les cartelleres de Barcelona, Pegados, un musical que tracta d’un noi i una noia que queden enganxats en ple acte sexual, Millet VOC sobre la corrupció al Palau de la Musica Catalana, la Vampira del Raval amb la mai prou lloada Mercè Martínez i el genial Pep Cruz, etcètera, etcètera…

Si fins i tot companyies i grup de teatre amateur s’han atrevit amb el gènere: Lisístra, el musical de la companyia IUSI, Tretze protagonitzada per uns joves intèrprets amb una factura excel·lent… i això ha fet que comencin a aparèixer mitjans de comunicació especialitzats en aquest gènere: www.broadwaybarcelona.com una pàgina que no tan sols s’actualitza sovint si no que també te en compte les companyies de teatre mes petites i els espectacles per als més petits de la casa,  www.todomusicales.com  amb una secció especifica a la ciutat comtal i fins i tot seccions especifiques al principals portals de venta d’entrades per internet, www.atrapalo.com i www.ticketmaster.es

I això tan sols pot significar que s’està avançant cap a la popularització d’un tipus espectacle que crea un públic molt fidel, entregat i exigent i això en temps de crisi, diu molt del nosaltres.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s