Intoleràncies i interregionalitats

Conec gent que es intolerant al gran Josep Maria Pou, o a en Josep Maria Flotats, grans noms dels escenaris catalans. Aquests sentiments a vegades provenen de la gran remor mediàtica que generen els seus noms, catalitzat per les seves gran interpretacions en grans obres de teatre. I es que hi ha gent que es al·lèrgica a la grandiloqüència.

Es inevitable, i alhora un honor, que a casa nostra tinguem grans actors i actrius, però la unitat de mesura mes fiable es la del ressò internacional. Si mai heu vist una entrevista del mestre Pou, veureu com s’emmiralla en figures anglosaxones, franceses etc… però qui s’emmiralla en les nostre figures? Quantes companyies catalanes han estat convidades al festival d’Avignon? I al d’Edimburg?

Si no fos per la creació de l’Escena Catalana Transfronterera  ECT-SCT (nascuda per la unió del teatre de Salt i el recent inaugurat Théâtre de l’Archipel a Perpinyà) alguns espectacles d’aquí no haguessin passat mai dels Pirineus, (i potser fins i tot de l’Ebre)

Per tant si hi ha algú que tingui animadversió a les grans figures de casa nostra, que no dubti en cantar-ne les virtuts, ni s’estalviï lloances, de tal manera que potser així a la resta d’Europa s’adonin de la seva vàlua i el programin a París, Londres, Amsterdam, Roma, Nova York, Shangai, Pekín… i no el tornem a veure mai per casa, i fans i detractors, tots contents.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s