De Macbeth a MCBTH

Alex Rigola, emblemàtic director del nostre país, te una carrera reputada en el mon teatral que li permet enfrontar-se a un Shakespeare amb unes limitacions de pressupost que li obliguen a extreure tot el suc del text i fer-ne un espectacle amb un petit nombre d’actors. Fer anar la tisora es un esport de risc en tot drama, per sort els clàssics conten amb l’avantatge que permeten suposar que el públic ja coneix la historia i es pot adornar els talls resultants amb metàfores i simbolismes que mai haguessin passat pel cap a l’autor.

Si a l’anterior muntatge, “Coriolà” el missatge dirigit als polítics quedava clar, amb un cartell lluminós que anunciava democràcia com un reclam publicitari (o electoral) en aquest Macbeth el desplegament d’elements (des de màscares de Mickey Mouse fins a samarretes d’equips de futbol) distreu a l’espectador que es deslliga ràpidament de la historia, tan si la coneix com si no li importa, per preguntar-se que dimonis relaciona tots els elements que van apareixen durant l’obra amb l’obra original.

I si bé els avets de nadal sobre rodes ens fessin pensar en el final, on el bosc de Birnam avança per acomplir la profecia de les germanes del fat i derrocar a Macbeth, Rigola ens ho treu del cap ràpidament amb un segon acte més icònic i simbòlic que l’anterior, situant Joan Carreras i Silvia Perez completament despullats en un limbo quirúrgic sofrint per les seves atrocitats.

Pel que fa a les interpretacions, un abús de to greu i transcendent durant tota l’obra i per tots els personatges deixa a l’espectador profundament avorrit i desinteressat. Per sort l’interpretació Lady Macbeth, una gran Alícia Perez, representa unes bombolles d’aire fresc enmig de la negror imposada per Rigola que ha volgut fer de Macbeth un Trhiler amb gust a Twin Peaks.

Masses punts foscos i sobretot preguntes sense resposta, fan que aquest últim espectacle de Rigola no deixi tan bon gust de boca com l’anterior.

Anuncis

Un pensament sobre “De Macbeth a MCBTH

  1. Per primera vegada haig de comentar una entrada pròpia. I la raó s'ho val. Alex Rigola, després de les dures critiques que ha rebut el seu espectacle que s'ha presentat durant tres dies a Girona, dins el festival Temporada Alta, s'ha disculpat amb les persones que van sortir del teatre frustrades, desil·lusionades i amb cares llargues.Mitjançant un post al Seu Facebook ens ha demostrat que no es un "divo" de la creació contemporània si no que es un treballador que aposta, s'arrisca i sap admetre les seves errades.Esperem que desprès d'aquesta ensopegada es torni aixecar i segueixi obrint camins al teatre Català.Gracies Alex!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s