Roberto Zucco, un dolç final

Esgota els seus dies al teatre Romea l’obra de referencia de Bernard-Marie Koltès, “Roberto Zucco”
dirigit per Julio Manrique. Vint anys després de l’ultim cop que es va poder veure a  Barcelona tenim una nova oportunitat de coneixer aquest testament literari d’un dels grans poetes del nostres temps, i de la mà d’uns actors entre molt bons  i excelents.

L’obra, narrada des del realisme ens parla de la fugida de Roberto Zucco, un jove criminal que ha matat al seu pare i fuig en busca de no se sap què, pero si de com: matant. En realitat es tracta d’un relat de la societat i del mal que son capaços de fer els homes no tan sols amb la força de les armes i la força, si no també amb l’amor, el sexe o la simple paraula.

El repartiment es guanya tots els aplaudiments a cada escena que passa, si bé al començament costa d’adaptar-se al llenguatge de Koltès i s’escapen alguns riures d’entre el public, incapaç d’assimilar que allo que estan visquent no en fa gens, de riure. Especialment trist es el cas de l’escena de la mare, on ni tan sols Rosa Gàmiz es capaç d’entonar el gran fragment (“…es que soc jo, qui t’ha parit?”) amb la força que es mereix. Veus mes experimentades que la meva apunten com a culpables fins i tot l’escenografia.

Per sort l’obra no acaba aquí i a mesura que avança l’obra, les escenes ens van destapant mica en mica la dimensió de la catàstrofe que ha caigut al damunt d’aquests personatges. Exceptuant alguna desacceleració (potser volguda per la direcció) l’obra acaba en el seu punt just i amb el públic entregat en aplaudiments que confirmen que allò que semblava que seria un souffle en mans d’un inexpert acaba sent un pastís de multiples pisos, i, sobretot, amb el toc just de dolç.

La Critica n’ha dit…

“Pablo Derqui está enorme, intensísimo, deslumbrante, una de esas interpretaciones que consagran a un actor: me pareció estar viendo a un joven De Niro. Cómo mira, cómo escucha, cómo “está” en escena, con una presencia física constante, pequeño y flaco pero enorme, sin aflojar ni un momento. Cristina Genebat firma una estupenda versión y un impresionante soliloquio final. María Rodriguez pasa en cuestión de segundos de la inocencia al desgarro, de la emotividad extrema a la frialdad. Va a hacer grandes cosas: ya ha comenzado. Ivan Benet está impecable. Xavier Boada, con verdad y sin estridencias. Con paso firme Xavier Ricart, con sutileza y ajustados toques de humor Oriol Guinart.” Marcos Ordóñez. Babelia (El País)

“Un Roberto Zucco necessari i valent. Julio Manrique dirigeix una oportuna i detallista visió de la gran tragèdia de Koltès. Pablo Derqui és un Roberto Zucco enlluernador, absolutament embriagador. Estem davant d’un actor majúscul cridat a una carrera d’impacte. Quan Derqui parla o quan només mira de manera intensa però també perduda, sobrevola per l’escenari del Romea l’àngel exterminador de Koltès. Maria Rodríguez omple de veritat el seu paper, Ivan Benet i Cristina Genebat també brillen en un entregat repartiment”. José Carlos Sorribes. El Periódico de Catalunya

“Tres estrelles. Julio Manrique ha optat per explicar la història d’aquest personatge des d’un plantejament molt realista que es manifesta tant en l’espai escènic com en el treball actoral. El Zucco de Pablo Derqui és notable, té la mirada i el posat de qui camina pel món sense anar en lloc. Maria Rodríguez és el personatge més verídic i emotiu. Molt bé Ivan Benet, Rosa Gàmiz i Xavier Boada.” Santi Fondevila. Time Out

“Julio Manrique ha acertado en la recreación de los ambientes sugeridos en el texto, así como en el tono de la palabra de los personajes. La tropa reclutada por el nuevo Roberto Zucco se deja la piel en cada función. Un trabajo excelente de interpretación con fuerza y vitalidad excepcionales”. Joan-Anton Benach. La Vanguardia

“Pensada per persuadir el públic, mereix omplir la platea cada nit. El muntatge dirigit per Manrique és ambiciós i té la complicitat dels actors. Pablo Derqui interpreta un Roberto Zucco incontestable”. Jordi Bordes. El Punt / Avui

“Un magnífic Pablo Derqui aporta el físic, la mirada ambigua, la perillosa fragilitat i la mortal obcecació d’un ésser que l’autor va dibuixar com un heroi tràgic del segle XX.” Juan Carlos Olivares. ARA

“Roberto Zucco se mantiene con la misma fuerza a través del tiempo. En la complicidad de los protagonistas (Pablo Derqui y María Rodríguez), en los personajes que los otros clavan (Cristina Genebat, Rosa Gàmiz, Ivan Benet, Xavier Boada, Xavier Ricart, Oriol Guinart) y en la entrega del texto, tanto desde su poesía como desde su humor, reside su potencia. ¡Qué bien le sienta el papel de Roberto Zucco a Pablo Derqui! Cuánta tristeza y ternura despierta con su sonrisa”. Begoña Barrena. El País

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s