Marató teatral a la Planeta. 4 obres en 3 dies.

cap_laPlaneta

Si algú es assidu a la Sala La Planeta en sabrà el tarannà tranquil i proper, qualitat que potser ha heretat de la ciutat que l’acull. Però aquest cap de setmana ha viscut un tràfec que tan sols pot explicar-se per la presència del festival Temporada Alta que omple no tan sols de programació la sala sinó que també omple de public les seves representacions. Però detallem aquest enrenou que pocs espectadors deuen haver ensumat.

Divendres 18. 21h. Nerium Park, de Josep Maria Miró. L’obra, a part de molt esperada, aplaudida i comentada, s’estrenava davant d’una audiència que en podríem dir de traca i mocador, ni una cadira buida i amb nombroses personalitats que havien acudit sota el reclam del seu autor, i del Premi a la producció teatral Quim Masó que havia guanyat. La història te lloc en un pis situat enmig d’una urbanització fantasma. L’escenografia, reprodueix el pis, la terrassa i fins i tot la cuina. Tot normal fins pocs minuts després dels aplaudiments finals (abundants) mentre el públic i l’equip compartia una copa de cava gentilesa del festival després de les estrenes, els responsables desmuntaven l’escenografia ràpidament i no, no se l’enduien gaire lluny…

Dissabte 19. 18h Montserrat, del col·lectiu Lagartijas Tiradas al Sol. Els mexicans que ja havien participat al festival a l’anterior edició  i presentaven el seu nou espectacle explicant la investigació sobre la mare d’un dels integrants del grup amb una senzilla escenografia composta per un projector, una pantalla i uns quants arbustos… una escenografia senzilla que permetia compaginar-la amb l’espectacle que poques hores després es representaria a la sala principal.

Dissabte 19. 21h. Paraula d’actor, de Maurice Durozier. Un monòleg sobre l’ofici de ser actor en que el seu protagonista convida a tots els espectadors a sentir-se com a casa prenent un té per tal de relaxar-se i obrir les orelles i gaudir des d’un altre punt de vista d’un regal que en fa un gran actor.

Diumenge 20. 18h Nerium Park. Si, després de desmuntar tota l’escenografia el divendres per poder acollir l’espectacle de Maurice Durozier, es torna a muntar l’escenografia al complet per tal d’omplir aquesta segona funció oberta després de la gran demanada que ha tingut l’obra de Miró, i no patiu, que la tornen a desmuntar i la tornarem a veure almenys al Festival Grec de Barcelona, i qui sap si en alguna altra sala barcelonina durant aquesta temporada.

I la cosa continua perquè demà dilluns hi ha la tercera eliminatòria del III Torneig de Dramatúrgia… per sort en torneig no es d’escenografia sinó de textos.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s