De la necessitat a la demanada

Hi havia una cegada un grup d’actors que s’estrenaven a sobre, tenien ganes de fer teatre i res ni ningú els va poder parar el peus a temps. Al mig d’un parc, en ple mes d’agost es va posar a actuar, i de cop, algú els va veure i es va dir! Òndia! es gratis! Òndia! son bons! Òndia! m’agrada! I vet aquí que Parking Shakespeare va començar a caminar (o a girar a l’entorn de la plaça que hi ha al parc de l’estació del Nord)

Ningú sap del cert si l’arquitecte o responsable del disseny del parc ja pensava en el teatre a l’aire lliure quan va crear un espiral de pedra envoltat d’arbres que hi fes ombra. Però els amics del bard, diuen que per casualitat, van anar a parar a aquest espai que molta gent desconeixia i cada dia més gent descobreix. I es que cinc anys representant una obra a l’aire lliure i gratis es fàcil que corri la veu i el boca-orella faci la seva feina.

De fet el teatre mai es gratuït. Els actors de Parking Shakespeare no tenen el teatre com a hobby, el tenen com a professió. I al acabar cada funció agraeixen l’atenció del públic i els hi expliquen que d’aplaudiments no es pot viure físicament, espiritualment potser si, però el banc encara no reconeix aquesta moneda. Per això “passen la gorra” perquè cadascú pugui agrair, valorar i felicitar com cregui mes adient.

I fent un viatge a milers de kilòmetres permeteu-me dir on estan els millors i més professionals “passadors de gorra” A Edinburgh, al Free Fringe Festival que congrega als millors artistes de carrer del Regne Unit i part de l’estranger durant un més a la ciutat escocesa. Allà, al acabar la funció regalen el que sosté la seva professió: el discurs de passar la gorra, que a vegades s’allarga durant bastants minuts, i sense que cap espectador, cap ni un, s’escapoleixi tímidament fent veure que allò no va amb ell. I tothom dona el que vol i pot.

I tornant a la companyia catalana, que va veure que el públic els seguia es van inventat el Parking d’Hivern, amb la mateixa idea: teatre en 360º i gratuït es van haver de buscar la vida per tal de no congelar-se (ni ells ni els espectadors) l’any passat van dur Pell de Mercuri a la Fabra i Coats i aquest Woyzeck a la fundació Palo Alto. I sembla que la fama ha passat d’estiu a hivern i els segueix allà on van perquè han omplert quasi cada dia i ja comencen a rebre ofertes per visitar el territori català. Fa dos anys van visitar Fira Tàrrega. Per exemple al Teatre de Salt, aquest maig vinent hi duran el seu últim Shakespeare “Nit de Reis”

I on no hi ha recursos, hi ha imaginació, i on no hi ha calefacció, hi ha mantes, i on no hi ha sales arriscades, hi ha naus industrials que aporten un marc ideal per a la història que cada any ens volen regalar. Per molts anys tinguem Shakespeare al parc.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s