El teatre musical de casa nostra

Tenim un problema amb els musicals d’aquest país. Mentre la totpoderosa Dagoll Dagom involuciona passant per una reposició-revisió més que acceptable de La Nit de Sant Joan, un musical amb els hits del Rock Català, un spin-off de Polònia i  per rematar-ho un “Club Super3 El Musical”; l’altra companyia que podia fer-li ombra EGOS Teatre sembla hibernar o no voler-nos regalar un musical amb cara i ulls als majors d’edat.

Les esperances que posem els amants dels musicals ara mateix recauen en:

  • Sonrisas i Làgrimas, producció que –oh gràcies– fa temporada a Barcelona després i abans d’una gira. Tot i que no aconsegueix fer-nos oblidar que a la capital del regne hi tenen El Rey León, es un espectacle que bastant amb cara i ulls i digne de ser vist amb tota la família.
  • Goodbye Barcelona, tot i que no ha rebut excel·lents critiques, hi ha hagut un valent equip de persones que ha suat sang i tinta per portar a Barcelona aquesta peça nascuda al Regne Unit. On de fer musical en saben un niu.
  • Marry Me a Little. Gracies Teatre públic, per dur-nos musicals d’autors reconeguts i fama merescuda. Tot i que sigui un musical de petit format amb dos intèrprets i un piano, segur que desperta el gust pel gènere a més d’un.
  • Germans de Sang. Roger Pera torna amb aquest musical que ja va triomfar en la seva època…. fa 20 anys! Si a algú te al·èrgia aquest  actor que no s’acosti al Teatre de Raval en tot el 2014.

I  produccions genuïnament catalanes, que en tenim? que en fem? Si! i Tant! aquí en teniu dos exemples que tot i sortir de les comarques Gironines, no tenen res a veure:

  • Isavel. Amb el suport del Micro mecenatge, i un pressupost al voltant dels 8.000€ Narra la història de Isavel Vilà la primera sindicalista catalana nascuda a l’entorn de la industria del suro.
  • Josafat, de Prudenci Bertrana, es la incursió del Teatre Municipal de Girona (i per tant de l’Ajuntament) en la producció pròpia. Hi invertirà 100.000€ (si ho heu llegit bé: cent mil) Esperem que li surtin els números… Per cert podeu veure un  tràiler amb algunes de les cançons aquí

Doncs bé, ja veieu, tret d’aquest parell de produccions pròpies, la qualitat del la qual m’abstindré de comentar, el teatre musical de casa nostra, diguem que no existeix. Podem dir que si, es representen musicals a casa nostra, però no se’n fan.

Anuncis

3 pensaments sobre “El teatre musical de casa nostra

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s