La Nit dels Ganivets Roents, A la Sala La Planeta de Girona

Aquest dissabte passat, una Sala La Planeta plena de gom a gom rebia amb grans aplaudiments l’obra “La Nit dels Ganivets Roents” de l’autor gironí Ferran Joanmiquel. S’iniciava així una temporada més sota el jou de l’IVA, amb les dificultats per tots conegudes però amb la mateixa il·lusió i compromís de sempre.

“La Nit dels ganivets roents” es, segons El Diari de Girona, «uan història entre el trhiller i el drama psicològic» (amb errata inclosa) que narra el moment en que una parella arriba a la casa del bosc per tal de redreçar la seva relació.

Tot i disposar d’un espai escènic ampli, la proposta escènica es minimitza a dos habitacles sense parets definits per dos paviments clarements diferenciats: La casa luxosa de la parella –minimalista i refinada– i la cabana del vell xaruc (Ferran Frauca) –llòbrega i  atrotinada– i un bosc que ho envolta tot i que amaga al personatge d’Ós.

Amb continus alts i baixos i canvis d’intensitat i velocitat, els diàlegs s’entrecreuen amb les descripcions de les accions, de l’ambient o de les sensacions dels personatges, ja ho estiguin veient, vivint o sentint. Les interpretacions dels quatre actors son força verosímils exepte la d’Isidre Ferràndiz que no encaixa en cap moment amb els paràmetres en els que estem acostumats a jutjar els personatges teatrals fins al final de l’obra, en que l’acció  s’encarrega d’incloure’l a cops de puny (uns cop de puny que reb el pobre espectador.)

Menció a part es mereix el personatge d’Ós (Aniol Fusté) que alguns qualificaríen d’home-bèstia, incapaç de viure en societat, però a qui l’autor li ha donat la molt necessària virtut d’entendre i atendre les necessitats de les persones, l’encontre d’Ós amb la noia (Mireia Vallès) ens diu a cau d’orella que la civilització és, massa sovint, una salvatjada.

Tot i disposar d’un espai escènic ampli, la proposta escènica es minimitza a dos habitacles sense parets definits per dos paviments clarements diferenciats ( La casa luxosa de la parella –minimalista i refinada– i la cabana del vell xaruc (Ferran Frauca) –llòbrega i  atrotinada– i un bosc que ho envolta tot i que ha esdevingut la llar d’Ós.

Una proposta interessant, plena de matissos i de debat que esperem que es pugui veure a altres llocs, que demostra l’aposta que la la Sala La Planeta per el Teatre de Km.0 i de qualitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s