El drama desencarcarat

Sovint sentim a dir allò  “d’actualitzar els clàssics” de “posar-los al dia” o similars. Doncs fins avui pensava que sabia què significaven aquestes expressions. La companyia LES ANTONIETES han agafat l’Oncle Vània de Tchekhov i se l’han fet seu. La seva manera d’adaptar-lo passa per acostar els personatges a l’actor i no al revés com solem fer tota la resta de la professió. Així un Bernat Quintana es un guapo i seductor doctor Àstrov, enamorat d’Ielena (Mireia Illamola) que esta casada amb el vell i malalt professor (Arnau Puig) i Anabel Castan es la poc agraciada  Sonia que esta enamorada del doctor Àstrov, simplement això.

Cartell Vania Antonietes

Ens podria semblar una típica història d’amor no correspost, però el drama, desencadenat per Vània (Pep Ambròs) i Teleguin (Arnau Puig de nou) va més enllà de la Rússia del fred i dels problemes del vodka, la posada en escena fresca i oberta ens apropa els la història gracies a la proximitat que els actors han aconseguit amb un treball magnific amb les paraules i els significats ocults dels mots.

Un drama desencarcarat que no perd ni una espurna de clímax quan toca tot i que potser si que ens alguns moments les propostes que ens fa la companyia no acaben de copsar-se del tot, permetent les dues opcions més distanciades que pot viure un espectador: la incomprensió i la suposició.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s