L’Enjòlit la torna a liar

Caryl Churchil es una autora britànica bastant desconeguda per el públic general d’aquí. Les seves obres s’allunyen del realisme que molta gent voldria associar al teatre britànic, però ho fa per plantejar a l’espectador tot tema de dilemes, dubtes i punt de vista que fan que surti de la sala amb més ganes de parlar de l’obra que en altres ocasions.

El Setè Cel reflexiona sobre amb un distanciament brechtià sobre les relacions humanes abans i ara. En el si d’una colònia d’anglesa al mig de l’Africa Colonial, i en un temps contemporani. En ambdós universos el plantejament tant de l’autora com de la directora, Glòria Balañà de la companyia Teatre de L’enjòlit, porten al public cap a dos estats diferents: de la prohibició absoluta a la llibertat màxima per tal d’arribar al setè cel.

Un setè cel que tots busquem i ens plantegem quina es la millor manera d’aconseguir, si abans era seguir una pautes marcades per la societat, amb normes i el càstigs fulminants, ara ho és la llibertat i l’experimentació sense intromissió de cap mena. Els protagonistes de l’obra, persegueixen aquest ideal tant el primer acte com en els segon, i es l’espectador qui ha de treure’n les seves pròpies conclusions.

Una obra de gran nivell, no només pel text, ni per les interpretacions, sinó pel fet que aconsegueix quelcom que feia temps que no es veia al teatre: genera debat, fa que el públic surti amb més ganes de parlar-ne al sortir que a l’entrar.

Agradarà a qui: li agradin els debats postfunció

No agradarà a qui: busqui una obra clàssica per passar l’estona.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s