Públic al Park

Aquest article no es per lloar als membres de la companyia Parking Shakespeare, que s’enfronten cada any a un text de Shakespeare per fer riure a un públic que no ha pagat entrada i que seu en una grada arremolinada a sota d’uns til·lers que fan una providencial ombra. 

No, Aquesta es per lloar al seu públic que ja fa cinc anys que sap que al pic de l’estiu una companyia no abandona Barcelona i els hi regala tot el seu talent, art i experiència i a sobre els fa riure. Que un dia amb núvols amenaçadors i trons avisadors  més de 500 persones acudeixin al Parc de l’estació del Nord, es d’admirar. I pensar que en dies puntuals s’han superats els 1000 es, com a mínim, fascinant. 

Però el motiu per el qual escric aquest article és per que no us perdeu mai el moment més màgic de tota l’experiència. Al final de l’espectacle i després dels aplaudiments, la companyia fa allò que sempre s’ha fet i tots sabem que és de rebut: passar la gorra: per poder viure del seu talent i seguir oferint el seu art al Parc de l’Estació del Nord cal la complicitat del públic i que cadascú es rasqui les butxaques en la mesura que cregui convenient. I aquest petit gest individual es converteix en un acte col·lectiu i multitudinari preciós en que tothom reconeix el talent i l’esforç d’aquest intèrprets que  fan sis funcions a la setmana. Rius humans en 360º que s’apropen al centre de la rotllana on hi ha la cistella. Una marea humana visualment impactant i que ens assegura que l’any vinent tindrem de nou, un Shakespeare al Park.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s