Crònica des de la tenda de campanya

Tots els periodistes culturals i Mitjans de comunicació canten lloances dels espectacles que es poden veure a Fira Tàrrega; cada any, l’organització d’aquest esdeveniment atrau grans companyies, de teatre, musica circ, dansa… i tot i aixi segueix dient-se “fira de teatre al carrer”.

Avui el que vull, després de passar tres dies a la fira es fer-ne una val·loració diferent a la que fan la majoria de mitjans. La meva serà (ha sigut de fet) una visita des de la tenda de campanya, amb l’entrepà com a dieta i la crep de nutela com a expressió del luxe.

DIVENDRES 12

Arribo amb bus, des de Girona. El preu del viatge d’anada i tornada des de Gironairona ronda els 40 euros, pràcticament el mateix que el consum en carburant segons Via Michelin. La zona d’acampada 14€, disposa d’un petit espai amb ombra i arbres i ple de tendes i d’un immens desert amb quatre tendes valentes i una bona quantitat d’autocaravanes. Escolleixo la primera opció.

Per proximitat en espai i temps vaig a veure una instal·lació “Gran rifa d’un viatge a Mèxic” l’objectiu de la instal·lació es fer-nos reflexionar sobre els emigrants que vàrem abandonar el 1939 la república espanyola a bord del vaixell Sinaia. Una instal·lació per reflexionar sobre què ens enduríem per sentir la nostra llar lluny de la nostra llar.

A la sortida em topo amb la companyia KAMCHÀTKA, un fragment que parla per si sol, que m’enamora i em fa treure el barret, pregunto a una noia quin espectacle és. I sé que a la primer oportunitat que tingui de comprar-ne una entrada ho haig de fer. No tindré sort, ja us ho dic ara. Per comprar entrades cal fer-ho en una sola taquilla. cèntrica, si, però poc pràctic.

Una troballa es el següent espectacle, The Lift, de la companyia Wet Picnic. Anglesos fent un esforç per representar el seu espectacle en castellà, per alguna raó que no puc entendre a la web del festival no es fa cap referència a la seva procedència, una informació important en un festival d’aquestes característiques no trobeu?

Hora de dinar. Entrepà. 2,5€ ampolla d’aigua en un supermercat:0,25€ i 300 persones al davant, al darrere i envaint-ho tot, primera trobada de multituds desagradable. Decideixo no visitar la instal·lació de MicroShakespeare, s’hi ha de ser a una hora determinada, i està a ple sol. Les instal·lacions haurien d’explicar-se per si soles i no tenir horari, com a molt d’obertura i tancament. Facilitaria l’assistència.

Dansa  a la Plaça Major. Massa gent a l’espectacle de Les Filles Föllen, tot i que usen be l’espai, les noves tecnologies i la participació del públic, ara m’adono que la majora dels visitants de la fira no poden gaudir be de l’espectacle per el sol, les aglomeracions o perquè no saben què van a veure.

Tarda fent cabrioles amb la Compañía De Teatro De Calle Monterrey pels carrers de Tàrrega, i l’espectacle de dansa Malmenats. Propostes de gran qualitat en mig d’una munió de gent que potser els hi va a la contra.

Per fi un espectacle de teatre de carrer! Mesa para 2. Un fart de riure, el típic espectacle que agrada a grans i petits, que encadena sorpresa i gags un rere l’altre. Un gran encert!

Cansat de tantes multituds i sense voler allunyar-me del centre busco oasis de pau i tranquil·litat, les esglésies de Tàrrega: la de la plaça major,  coneguda com La Parròquia no té cap cartell que indiqui a quina hora son les misses, i per tant estarà oberta. A la plaça del Carme, conegut com El Pati veig que fan Laudes i resen el rosari, 9:15 del matí, potser perquè aquella hora no hi cap espectacle, penso que hi podria anar… si estic despert.

L’espectacle inaugural es mereix tot un article i el seu public i les normes no escrites de civisme també. Només diré que estava classificada per a tots els públics i era violenta, amb morts, humiliació… i un argument massa vist. Això si: e$p€ctacular.

Hora d’anar a dormir, després d’un entrepà calent de llom amb formatge (4€) i un passeig a l’encontre de les petites grans sorpreses de Tàrrega i els eu OFF. I parlant de sorpreses, a que no endevinaríeu què hi havia muntat a la zona de càmping? Si, un bar i amb música! a tocar de les tendes de la zona “familiar” i a quina hora creieu que acabava la música? A cap. No hem pregunteu com vaig aconseguir adormir, ni quantes hores vaig dormir, però em vaig plantejar seriosament anar a fer laudes, rosari i missa matinal.

DISSABTE 13

Despert des de les 8, vaig a carregar el mòbil. La zona de carregar el mòbil es una taula amb una dotzena de regletes, però sense cap mena de seguretat antirobatori, la qual cosa fa que es concentrin al seu voltat un seguit de persones que tan aviat consulten el seu terminal encadenat a l’electricitat com seu derrotats al terra, senyal que son víctimes del cansament d’una nit de festa, alcohol, música i gamberrades més pròpies d’allò que en diem “turisme de borratxera” tot i ser tots catalans. Us he dit que per la Fira fins i tot les botigues de telefonia i els parkings privats s’habiliten com a bars improvisats per abastir de cervesa al públic de festival?

Després de la bateria el meu segon objectiu el wi-fi. Sec en un bar que en disposa, demano un cafè amb llet i la contrasenya de la wi-fi. I m’hi estaré fins a les 11 que es l’hora que comences els dos espectacles de dansa que veure “en bones condicions” podríem dir-ho Tràveling de Catalina Carrasco i Sit Back de Moxie Brawl, aquesta última em deixa fascinat, es una obra mestra. i Això que no en soc gaire de dansa, però veure com es balla el contingut d’una carta hem va deixat astorat.

I a la tarda, per fi el gran regal de Tàrrega, Som de la companyia Amantis de l’Associació Alba. Una obra d’aquelles que et conmouen i a qui obligaries a gent a veure i viure.

I al costat una aproximació al que hauria de ser la fira: els espais d’empresa. L’empresa producció i distribució La Maleta dels espectacles ocupa tot un edifici i els jardins del voltat per fer-hi els espectacles que vol vendre als programadors. L’espectacle de Las Polis tenia tant d’èxit quan hi vaig arribar que només vaig aconseguir entreveure’n uns poc segons, per anar-me’n a fer cua per veure “El Sainet del senyor rector” de la companyia Ne Me Titere Pas un espectacle que té lloc dins d’una caravana amb un aforament de 19 persones, si si 19; i només dura 20 minuts. Per sort l’espera està molt ben amenitzada.

DIUMENGE 14

El setè dia Déu va descansar. Però jo al tercer ja estava tip de caminades, multituds, gent èbria, espectacles per tot arreu, música, soroll…

I m’en vaig anar a l’ermita de sant Eloi on feien el tradicional aplec, amb bisbe, alcaldessa, personalitats, trobada de gegants… i targarins i targarines! em pensava que havien marxat tots per la fira. Per sort allà dalt de la muntanya el poble seguia amb les seves tradicions. Abaix tot just la gent començava un nou dia

Anuncis

Un pensament sobre “Crònica des de la tenda de campanya

  1. Hola Albert,
    la teva espiritualitat lleva els pecats de la Fira!
    Jo no vaig gosar acampar-me i vaig anar-hi amb tren: Les quatre hores de cada trajecte van ser decisives per al meu coneixement (no necessàriament creixement) personal.
    Una abraçada de carrer

    Juan Marea

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s