Hi ha obres que expliquen històries. Aquesta explica persones.

El pare s’ha mort i en Jacob se’n ha oblidat tan bon punt ha penjat el telèfon. Perquè se’ n’ha oblidat? Què li passa? Què li passa a una persona quan descobreix que el seu pare, o qualsevol persona propera ja ni hi és?

baner de La Pols

La pols Cartell banner

“La Pols” és una fantàstica muntanya russa d’emocions que traspassa dels actor al públic sense la falsa necessitat de sentir-s’hi identificat. Uns personatges ben construïts, que fugen de tots els convencionalismes per dir-nos que els convencionalismes no existeixen. Que pateixen a la seva manera sense pretendre ser verosímils ni fàcilment identificables per l’espectadors.

Un text que fa tàndem amb els actors que s’entreguen als 200% quan tot semblava indicar que passarien per sobre del conflicte, que faríem com tots he fet alguna vegada: fugir-ne, amagar-nos, fer el paper. Uns Marta Aran, Laura López i Guillem Motos que reben al públic amb tota la innocència del món per després  esdevenir en Jacob, l’Alba i la Rut, i dur-nos al seu terreny, que en realitat també és el nostre.

Hi ha obres que expliquen històries. Aquesta explica persones, si persones, no personatges.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s