Tractat de maldat

La companyia Parking Shakespeare encara l’hivern sempre amb una obra sota el braç, un director entre cella i cella i un públic que espera impacient. Son els avantatges de tenir trajectoria: El recorregut realitzat t’empeny al territori per explorar.

1452593681_SOLDADETS lletra gran - imatge editada

Aquest hivern els amics del bard s’han tancat a un centre cívic despres d’explorar naus industrials i teatres “tradicionals” El text ha estat per descomptat una obrà clàssica, del S.XV, i per parlar de la maldat amb les paralaules  d’ Els Bandits de Schiller .

Karl es troba immers en una lluita que no és clarament la seva i buscarà forces d’on pugui per convertir-se en un bandit, en un terrorista, en un home que pot canviar el món, malgrat mai no hagués dit que ho faria. Però està clar que no s’hi sent còmode, que sap que hauria de lluitar amb dents i ungles però que segurament no les té prou afilades. I en el seu camí cap a la revolució, s’ajunta amb certs individus que entenen aquesta lluita de maneres molt diferents i per tant la cosa tampoc no acaba de quallar. I és que la revolució, està clar, no és una opció fàcil i més d’un es pot rendir pel camí.

El seu germà Franz, fins i tot, que no té por d’erigir-se com un destructor implacable, sense moral, sense fre, s’acaba adonant que sota la seva cuirassa també hi ha un cor que el fa dubtar, que el fa estimar, cosa que no s’esperava, cosa que el fa feble. Potser només en l’amor d’una dona, en Amàlia, hi ha la llavor d’una veritable evolució, d’un veritable canvi. Allò pel que realment et compromets és de totes totes el germen de la lluita aferrissada. Ningú s’hi deixarà la pell, si no creu fermament que les dificultats del camí valen la pena.

La solvencia dels actors, la fermesa de la posada en escena i la concreció amb que s’aborda el tema de l’obra permeten recomanar aqesta obra a tot amant del teatre en majúscules. Peor aquest blog també es reflexió d’una ment que pensa i reflexiona i, tot escriure en calent algunes idees sedimenten, precipiten i cristalitzen mentre s’ecriuen aquestes línees.

Alguna cosa fa que aquesta onbra no quedi del tot enclavada al S. XXI i resti una mica allunyada en el temps: la rivalitat de dos germans per l’herencia, el poder i la riquesa del pare avui en dia ja no trasnforma les persones en terroristes, o bandits. Però si en “males persones” Per tant si l’objectiu de l’obra era

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s