De Macbeth a MCBTH

Alex Rigola, emblemàtic director del nostre país, te una carrera reputada en el mon teatral que li permet enfrontar-se a un Shakespeare amb unes limitacions de pressupost que li obliguen a extreure tot el suc del text i fer-ne un espectacle amb un petit nombre d’actors. Fer anar la tisora es un esport de risc en tot drama, per sort els clàssics conten amb l’avantatge que permeten suposar que el públic ja coneix la historia i es pot adornar els talls resultants amb metàfores i simbolismes que mai haguessin passat pel cap a l’autor.

Si a l’anterior muntatge, “Coriolà” el missatge dirigit als polítics quedava clar, amb un cartell lluminós que anunciava democràcia com un reclam publicitari (o electoral) en aquest Macbeth el desplegament d’elements (des de màscares de Mickey Mouse fins a samarretes d’equips de futbol) distreu a l’espectador que es deslliga ràpidament de la historia, tan si la coneix com si no li importa, per preguntar-se que dimonis relaciona tots els elements que van apareixen durant l’obra amb l’obra original.

I si bé els avets de nadal sobre rodes ens fessin pensar en el final, on el bosc de Birnam avança per acomplir la profecia de les germanes del fat i derrocar a Macbeth, Rigola ens ho treu del cap ràpidament amb un segon acte més icònic i simbòlic que l’anterior, situant Joan Carreras i Silvia Perez completament despullats en un limbo quirúrgic sofrint per les seves atrocitats.

Pel que fa a les interpretacions, un abús de to greu i transcendent durant tota l’obra i per tots els personatges deixa a l’espectador profundament avorrit i desinteressat. Per sort l’interpretació Lady Macbeth, una gran Alícia Perez, representa unes bombolles d’aire fresc enmig de la negror imposada per Rigola que ha volgut fer de Macbeth un Trhiler amb gust a Twin Peaks.

Masses punts foscos i sobretot preguntes sense resposta, fan que aquest últim espectacle de Rigola no deixi tan bon gust de boca com l’anterior.

Shakespeare a Gironaaa

Cada any per Temporada Alta es poden veure una gran varietat d’espectacles. No tan sols teatre, sinó que també dansa, concerts, espectacle de nous formats que son difícils de classificar…. Dins de l’apartat de teatre també hi ha varietat. Des d’espectacle clàssics com “Truca un inspector” fins a l’escènificació dels poemes de Jordi Oriol “Els comptes de la lletera” de caire, podríem dir-ne, contemporani o fins i tot experimental.
Tampoc hi solen faltar referències als grans noms de la dramatúrgia mundial. Shakespere i Txhèkov van ser presents en l’edició anterior del festival (Coriolà, Els dolents i Los hijos se han dormido – una adaptació de La Gavina feta per Veronesse vinguda directament de l’Argentina–) I també seran en aquesta edició marcada per la disminució d’espectacles, però no de qualitat.
Aquest any gaudirem d’un nou Shakespeare de butxaca d’Àlex Rigola, que estrenarà el teatre del Canal, en Centre d’arts escèniques ubicat a la Coma Cros de Salt. Un Macbeth protagonitzat per Joan Carreras que, com en la seva anterior producció comptarà amb el recolzament de l’industia cultural pública del nostre país. Si l’any passat va ser el teatre Lliure, aquest cop serà el TNC –a la sala petita– qui acollirà el clàssic durant la temporada.
Si l’any passat vàrem poder gaudir d’una autèntica MàsterClass sobre Els dolents de Shakesperare aquesta toca conèixer dels herois i heroïnes. I ho farem a través de diverses veus: Sergi Mateu, Bernat Quintana i Gemma Reguant interpretaran una recopilació dels millors textos i monòlegs de l’autor britànic per excel·lència amb molta cura a la dicció.
I no en oblidem del “Forest” Nascut de la conjunció Bieito+Pou+Rosich entre d’altres. Amb música de Maika Makovski (una altra icona dels nostres dies) i nascut al cor d’un dels festivals més importants de Shakespeare que hi ha actualment i amb la firma ni més ni menys de la Royal Shakespeare Company.
I Txèkhov també serà present al festival. Aquest cop, seran Les Tres Germanes, que en rus i sobretitulades ens arriben d’un Gira que va començar el 2005 i que han passat pel millors escenaris d’Anglaterra, França i Rússia.

Una imatge val mes que mil paraules…

Una imatge val mes qui mil paraules, doncs podriem jugar a un joc. Jo us ensenyo una imatge i vosaltres m’heu de dir quina obra de teatre promociona. La imatge es aquesta:

Be, i que me’n dieu? Si us dic que l’obra que promociona es un Shakespeare us deixarè completament sorpresos oi? M’ho imaginava. I es que aquesta imatge es la han triat El Canal i Alex Rigola per promocionar “Macbeth“. Ni mes ni menys. veiem una Alicia Perez (Lady Macbeth) i un Joan Carreras(MacBeth) completament nus coberts de sang i en actitud podriem dir gens dramàtica. Completaran el repartiment Lluís Marco(Duncan), Oriol Guinart (Malcom), Marc Rodríguez (Banquo) i Míriam Iscla (Macduff). Com era d’esperar alguns personatges han caigut en l’adaptació. I es que, si per alguna cosa es caracteritzen els espectacles de Rigola, es en la simplicitat i en anar directe al moll de l’ós del text, i per tant, del missatge.
I si amb l’anterior muntatge de Rigola, un cartell lluminós de tres metres d’altura ens feia reflexionar sobre la democràcia actual, en aquesta suposo que ens farà reflexionar sobre el desig de poder que ha esquitxat de sang a la classe política actual. Com sempre Shakespere mes actual i vigent que mai. Ara nomes queda que el muntatge de Rigola faci reflexionar més pel fons que per la forma.
Macbeth s’estrenarà al Nou Teatre de la Factoria Coma Cros de Salt dintre del Festival Temporada Alta el 4 d’octubre  i que també es podrà veure a la Sala Petita del TNC.

El Canal 2012-13: nova temporada, i en van 6!

Avui a  Teatre de Salt, El Canal ha presentat la seva producció per aquesta temporada 2012-13. Per dir-ho en poques paraules El Canal es….

El CanalEl CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions conveniades que han engegat el centre.

Dirigit fins ara per Salvador Sunyer, director també del Festival Temporada Alta, El Canal ha portat als escenaris Gironins, catalans, espanyols i internacionals mes de 54 espectacle mitjançant la formula de la coproducció. Centrant-se en la creació Girona i amb les eines mes internacionals que ha sabut trobar. Àlex Rigola prendrà el relleu en la Direcció d’aquest centre de producció que fins ara no tenia seu fixa i ara s’instal·larà a la Factoria Coma-Cros de Salt I haurà d’assolir un repte de l’altura del seu talent: consolidar el centre i fer-ne un referent, amb el pressupost deficitari marca de la casa.

Aquesta temporada tindrem a Àlex Rigola dirigint un nou Shakespeare (Macbeth en aquest cas) i un segon espectacle de creació pròpia, en portarà Àlex Casanova amb l’obra La Pàtria un viatge a un futur factible, li donaran una oportunitat a la Mentidera Teatre per què explori idees per sortir d’un mal moment econòmic que està destruint el teixit cultural del nostre país amb un projecte anomenat Mgogoro i també ens portaran espectacle de fora de les nostres fronteres, i cap a fora de les nostres fronteres hi enviaran uns quants dels nostres talents.

I es que aquesta es un altre objectiu d’El Canal: la internacionalització dels nostres creadors. Durant els 5 primers anys d’existència del Canal, en que ha existit sense figura jurídica pròpia, han coproduït 54 espectacles, 31 dels quals eren d’autoria catalana; ha portat les seves produccions a 12 països diferents; ha engegat un corredor mediterrani cultural amb la ECT-SCT i això ho han fet amb l’ajuda de les institucions tant catalanes com gironines.

I es que es pot dir que una de les grans beneficiades ha estat la zona Salt/Girona/Perpinyà que amb El canal han aconseguit un soci preferent per omplir el teatres, de cultura i espectadors que no en tenen prou amb un festival de tardor. Esperem que d’aquí un temps la gent no distingeixi entre Temporada Alta i la resta de l’any.