Només una opció.

nomes-un-anunci-cartell

Quatre persones en una sala, amb un mirall i una pissarra. Han de decidir entre dos anuncis. Només seria un focus grup, nomes un dia, només una valoració, sino fós perque de la pluma d’ Alberto Ramos en pot sortir qualsevol cosa.

La nova obra de la Sala Flyhard ja ha prorrogat en un parell d’ocasions i s’espera que viatgi per tot Catalunya. I es que  el petit format ha passat de ser una característica de la sala del carrer Alpens a ser una condició obligatòria perque un espectacle pugui fins i tot nèixer.

Sobre la història no en dirè res. Sobre els personatges tampoc. Sobre el missatge potser si que m’atrevirè a dir algunes coses. L’obra parla de les eleccions, les opcions que tenim i les decisions que prenem. No en el fet de si son encertades, correctes o bones. Sino que sempre estem prenent decisions i sempre hi ha motius ens porten a escollir una de les dues opcions, un dels dos anuncis, un dels dos camins.

 

Anuncis

Buscant cultura.

Tens ganes de veure un bon concert? Una obra de teatre interessant? Un espectacle de dansa clàssica o moderna? Deixa en pau en Google i busca allà on hi ha les respostes ben trobades.

Jo no busco, jo trobo.

Pablo Picasso

logo

 

  • Recomana.cat. Si el que busques son critiques un xic més professionals, els millors noms de la critica teatral a casa nostra són a aquest portal. Vols llegir l’ultima critica de l’Andreu Sotorra? Vols saber si “El Crèdit” es tan bona com tothom diu? Quin es l’espectacle més ben valorat de tota la temporada? Aqui hi trobareu rànquings, valoracions i per descomptat, la cartellera de Barcelona i dels principals festivals del país.

cacheImage.php?path=arxius%2Fnoticies%2Flogo_recomana_quadrat.JPG&width=380&height=380&cut=nocut&maxpercent=100

  • Butxaca. Aquesta guia no tan sols s’enfoca a les arts escèniques sinó que també té lloc per a la literatura i la gastronomia. A més  de tots els teatres de Barcelona,  una selecció del millors que es pot veure en teatre hi torbareu una altra agenda amb activitats relacionades amb les arts escèniques menys convencionals: circ, cabaret, clown, improvisació, poesia, monòlegs…

escenari

  • Escenari, cartellera d’espais escènics municipals. La diputació de Barcelona posa a la nostra disposició aquest buscador d’espectacles de teatre, musica, dansa i circ per als espais que depenen d’algun dels seus 311 municipis. Permet filtrar per comarca o municipi. I fins tot (Oh! al·leluia!) per public familiar o adult.
  • Agenda cultural generalitat. Val d’acord, i si soc de Girona, Tarragona o Lleida què? Si, en soc conscient,  he fet un post pràcticament a mida per la gent de Barcelona. Demano perdó per aquest acte re-centralitzador de la cultura del principat, ja que tots els portal que us he presentat estan orientats a les comarques Barcelonines. Per sort la generalitat disposa d’una agenda d’actes culturals al seu portal que podeu consultar. Tot i que no funciona gaire bé i el seu ús no es gaire amigable permet trobar exposicions i alguna cosa més.

I fins aquí  la guia de l’autoestopista cultural. Si els amics de Girona, Tarragona i Lleida saben d’algun altre portal/agenda/web on es puguin trobar espectacles, esdeveniments i novetats culturals per a les seves terres amb molt de gust les rebré i en faré una ressenya en un altre article d’aquest bloc, mentrestant haurem de seguir fent com feia Gila:

Està el regidor de cultura del ayuntamiento?

Que se ponga!

Arteria… Obstruïda

Xarxa de teatres Arteria

El Teatre Paral·lel de Barcelona va estar molts anys tancat. Recordo que hi passava cada setmana pel costat, juntament amb el Teatre Arnau, camuflat per la brutícia dels anys com un mausoleu del que va ser el Paral·lel. Fins que un bon dia una fundació que no coneixia va decidir reobri-lo. la fundació es deia (i es diu) Fundació Autor i es propietat de l’SGAE, be de l’antiga SGAE, la de Teddy Bautista, els canons i els inspectors de perruqueries.

Ara la Fundació Autor i la xarxa de teatres Arteria estan condemnades a desaparèixer pel seu endeutament i la seva completa inutilitat. I la xarxa Arteria serà administrada per gent un xic mes vàlida. I es una llàstima perquè els Teatres Arteria eren un puntal cultural del nostre país.Qui, si no, donaria feina a Bibiana Fernandes i Loles León o portaria a Barcelona un grup de mariachis de renom internacional? – Per favor, amb els que ens ha costat treure els barrets mexicans de la Rambla!

Ara el degà dels teatres de la Gran Via madrilenya serà gestionat per Drive, (Hoy no me puedo levantar, 40 el musical) i el teatre Paral·lel serà gestionat per Bitò Prod. (Festival Temporada Alta) i The Project (Serrat&Sabina) Esperem que puguin posar el Paral·lel de Barcelona a l’altura de la Gran Via de Madrid i aixi poder gaudir d’una oferta de qualitat, variada i capaç de atraure les masses.

LITUS, ulls secs

La Sala Flyhard, possiblement la sala mes petita del món, no para d’encadenar èxits. Serà veritat allò que diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura? Litus, de Marta Buchaca, es l’ultim hit de la petita sala del carrer Alpens, al barri d’Hostafrancs.

La història ens presenta cinc personatges que fan balanç de la seva relació amb el Litus tres mesos després de la seva misteriosa defunció al volant de la furgoneta que il·lustra el cartell de l’obra. Amb un inici típic de teatre contemporani: musica i escena muda, en endinsarem a la intimitat de l’amic, del company de pis, de la novia, el company del grup de musica on tocava i del germà, catalitzador de tota la història.

Dirigida per la mateixa autora, les dimensions reduïdes de la sala permet a l’espectador no distreure’s amb l’escenografia i centrar-se en la història, i en la interpretació dels actors. Una interpretació que ha de ser molt precisa i acurada per tal que el clímax de la història no quedi en tan sols en els esforços d’un actor forçant el plor.

Que una sala d’assaig esdevingui teatre no resulta difícil. Que un teatre de 40 localitats ompli cada nit pot semblar fàcil. Que una sala esdevingui un referent teatral en un barri sense tradició te molt de mèrit. I tot això  fa molt atractiva la sala Flyhard: que dona oportunitats a joves dramaturgs, directors, actors i companyies a fer el salt al circuit professional.

Cartellera teatral Juliol…

Gracies als bons amics del Portal TeatralNet, us porto la cartellera teatral de Barcelona per aquest mesos de estiu que ens queden. I per que la gent de fora de Barcelona, també tenim la gran ADETCA, que aplega teatres de Blanes, Tarragona, Girona… entre d’altres de la capital. I té una gran plataforma per divulgar i apropar el teatre als seus espectadors. TotTeatre, es un portal on hi podrem trobar tota la informació teatral agrupada per ciutat, per recinte o per data de l’espectacle, disposa de aplicació per iPhone i Android.

No us espanteu, sembla que el món s’acabi el mes d’agost però segur que amb una mica de sort trobarem alguna representació teatral per aquest mes tant calorós. I es que l’estiu està plegat de festes majors, produccions de teatre al carrer i xerinola a tot arreu, els que ens quedem a Barcelona ja veurem qui hi trobem allà, (a part de la pau i de la tranquil·litat que sempre hem desitjat)

Si sabeu d’alguna web, aplicació o mitja de comunicació que ens pugui donar pistes sobre l’activitat cultural al mes d’agost us ho agraïré molt.

Bon estiu a tots!

Teatre Fora de Barcelona

Teatre buit,

L’altre dia, el critic de teatre i director de la Revista TimeOut Barcelona Andreu Gomila (@AndGomila) penjava al seu blog una llista de les 10 millors obres de teatre de la temporada. en ella hi apareixien coneguts d’aquest blog com Els Jugadors de Pau Miró, Incendis de La Perla29, o Els Dolents de Shakesperae estrenada com l’obra de Pau Miró al Festival Temporada Alta  de Girona. Podeu veure la llista detallada aquí.

La polèmica estava servida. Totes les obres de teatre coincideixen geogràficament a una mateixa ciutat, Barcelona, i com protestava Laura Iglesias (@lauratrafach) mitjançant Twitter, sembla que hi ha un xic de centralisme cultural en l’elecció de les obres. I es cert, si no fos per la força del Festival Temporada Alta o El Canal, dos d’aquests deu espectacles no els haguéssim vits mai a Girona ni Salt. Però mes que centralisme jo crec que hauríem de parlar de “centre de gravetat cultural”. I si Barcelona ho és per la gran quantitat de teatres i de possibles espectadors hi ha altres llocs que lluiten per fer-se un lloc, un públic i una programació.

Sales com La Planeta  a Girona tenen programació de setembre a juny, i inclouen a la seva programació espectacles que foren dignes del teatre mes públic de tot el país. O algú em pot dir un teatre (públic o privat) que donin cabuda a projectes com el de Escenaris Especials, o donin veu als nous dramaturgs amb un cicle de Diàlegs a Quatre Bandes ?

I el recent estrenat Teatre de Bescanó que busca al seu públic amb publicitat fins i tot a les estovalles dels restaurants? I la  Sala Cabanyes de Mataró d’on han sortit grups de Teatres Amateurs tan bons que farien competència als mateixos Dagoll-Dagom?

I es que hi ha molta gent que creu que a fora de Barcelona només es fa teatre per la festa major, i esta molt equivocada… potser es la ceguesa del qui no vol veure, però potser hi ha qui no sap arribar al seu public i deixa que se li escapi la possibilitat d’apropar la cultura a la gent que té mes a prop.

De Broadway al Paral·lel

El Paral·lel de Barcelona era, temps enrere una de les avingudes més influents i actives del món de l’espectacle, amb nombrosos teatres i Music Halls, el més famós de tots, encara dempeus va ser, i encara és El Molino, que reconvertit ens transporta a l’època en que el Paral·lel era comparable amb el West End Londinenc, el Barri de MontMatre de París o el cèlebre Broadway novaiorquès. A principis del segle passat, hi van haver mes de deu teatres i diverses sales de ball, però a partir dels anys 80 amb l’augment de la qualitat de vida, la popularització del cotxe i de les excursions de cap de setmana, aquest barri va començar el seu declivi.

Actualment ha començat una recuperació  del que va ser l’avinguda, gracies a molta gent, com l’associació Amics del Paral·lel, que lluiten entre d’altres per la recuperació del teatre Arnau, tancat des del 2004, no tan sols s’està tornant a activar l’activitat teatral  si no que també s’estan fent i portant espectacles de Teatre Musical d’arreu del món que tant havia caracteritzat el barri del Paral·lel.

El gènere del teatre musical darrerament algú podria pensar que s’estava perdent, i que els únics que apostaven per aquest format eren els Dagoll Dagom. Però res mes enllà de la realitat, recentment hem assistit a nombrosos espectacles de teatre musical que no duien la firma de la companyia de Joan Lluis Bozzo. Els Miserables, un dels musicals mes representats, vists i premiats (recentment se’n va fer una revisió en honor dels seus 25 anys d’història) han visitat Barcelona, al Barcelona Teatre Musical (l’antic Palau dels Esports que va ser  reconvertit el Teatre de gran format per acollir musicals a l’altura dels que es representen diàriament a Broadway o a Madrid) fins i tot el Tricicle ens ha portat un musical des de les terres nòrdiques: Forever Young una preciosa combinació d’excel·lents cantants dirigits i formats en  interpretació per Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans.

I no tan sols hem vist musicals de gran format ocupant les cartelleres de Barcelona, Pegados, un musical que tracta d’un noi i una noia que queden enganxats en ple acte sexual, Millet VOC sobre la corrupció al Palau de la Musica Catalana, la Vampira del Raval amb la mai prou lloada Mercè Martínez i el genial Pep Cruz, etcètera, etcètera…

Si fins i tot companyies i grup de teatre amateur s’han atrevit amb el gènere: Lisístra, el musical de la companyia IUSI, Tretze protagonitzada per uns joves intèrprets amb una factura excel·lent… i això ha fet que comencin a aparèixer mitjans de comunicació especialitzats en aquest gènere: www.broadwaybarcelona.com una pàgina que no tan sols s’actualitza sovint si no que també te en compte les companyies de teatre mes petites i els espectacles per als més petits de la casa,  www.todomusicales.com  amb una secció especifica a la ciutat comtal i fins i tot seccions especifiques al principals portals de venta d’entrades per internet, www.atrapalo.com i www.ticketmaster.es

I això tan sols pot significar que s’està avançant cap a la popularització d’un tipus espectacle que crea un públic molt fidel, entregat i exigent i això en temps de crisi, diu molt del nosaltres.