Temporada Alta 2012

S’acaba de presentar el programa complet del festival Temporada Alta que es celebrarà aquesta tardor els ciutats de Girona i Salt. Per descriure el festival a algú desconegut podríem començar amb els pilars de la seva programació:

Teatre Català i Contemporani.
Si bé tothom coneix l’aposta que ha fet el TNC amb els nous dramaturgs, programant-los a la Sala Gran (o gegant, mes ben dit) s’ha de dir que el festival gironí porta anys apostant per els grans dramaturgs i director de casa nostra. El Torneig de Dramatúrgia Catalana n’és un dels grans exponents, que per cert repeteix, després de l’èxit de la temporada anterior. També tornen noms de la temporada anterior que no han deixat de atraure públic des del moment en que es van estrenar al Festival: Pau Miró torna després de que els Jugadors hagi sigut nomenat a millor espectacle de la temporada per més d’un. Torna Jordi Casanovas, amb Pàtria, una obra que cada dia té menys de ficció i més de possible realitat. Torna Alex Rigola amb un Shakespeare de butxaca (i no serà l’únic Shakesperare que veurem aquesta temporada)…
Com es va dir a la roda de premsa…

“Potser no som un estat d’Europa, però som una Cultura d’Europa. I de les potents.”

Programació Internacional
Dir Temporada Alta es dir Propeller. La companyia anglesa té cada any una cita obligada a Girona, Shakesperare es el seu idioma i el teatre Municipal la seva casa. També tindrem les Tres Germanes de Txèkhov en rus,  i Guy Cassiers ens portarà un espectacle en Neerlandès, idioma que difícilment s’escolta a casa nostra i menys, en un teatre.

Dansa
No ens oblidem de la dansa. Aquesta edició de Temporada Alta serà una de les edicions amb més espectacles de dansa. Fins a tretze espectacles ens porta el certamen que cada any obre les portes a milers d’espectadors a aquest gènere que moltes vegades passa desapercebut a les cartelleres.
Noves fórmules
I arribem a les novetats mes genèriques i que més gent agrairà. El nou sistema de compra i pagament d’entrades que evitarà cues i comissions excessives permetrà que els espectadors rebin propostes d’acord amb els seus gustos i necessitats. Tot amb l’ajuda d’una empresa Gironina que s’ha situat líder en un sector on abans havies de tenir un caixer automàtic a prop, i ara tan sols farà falta una impressora o un telèfon mòbil. També es crearà un sistema punt d¡informació in person a la cafeteria Savoy del carrer Nou de Girona on la gent podrà resoldre tots els seus dubtes sobre la programació. Un altre punt a favor de l’organització del festival, que ha pensat en tots els públics, fins i tot els que no saben que seran espectadors. També hi haurà una forta presencia a les xarxes socials amb el projecte #FF80 un sistema de recomanacions que cada espectador podrà fer a Twitter, utilitzant l’etiqueta que s’ha creat especialment per a l’ocasió.
Tot i això i molt més ho anirem desgranant en futures entregues d’aquest blog, on podrem viure des de dins el funcionament del festival que cada any inicia la temporada teatral. (Amb permís de Tàrrega)
Anuncis

Arteria… Obstruïda

Xarxa de teatres Arteria

El Teatre Paral·lel de Barcelona va estar molts anys tancat. Recordo que hi passava cada setmana pel costat, juntament amb el Teatre Arnau, camuflat per la brutícia dels anys com un mausoleu del que va ser el Paral·lel. Fins que un bon dia una fundació que no coneixia va decidir reobri-lo. la fundació es deia (i es diu) Fundació Autor i es propietat de l’SGAE, be de l’antiga SGAE, la de Teddy Bautista, els canons i els inspectors de perruqueries.

Ara la Fundació Autor i la xarxa de teatres Arteria estan condemnades a desaparèixer pel seu endeutament i la seva completa inutilitat. I la xarxa Arteria serà administrada per gent un xic mes vàlida. I es una llàstima perquè els Teatres Arteria eren un puntal cultural del nostre país.Qui, si no, donaria feina a Bibiana Fernandes i Loles León o portaria a Barcelona un grup de mariachis de renom internacional? – Per favor, amb els que ens ha costat treure els barrets mexicans de la Rambla!

Ara el degà dels teatres de la Gran Via madrilenya serà gestionat per Drive, (Hoy no me puedo levantar, 40 el musical) i el teatre Paral·lel serà gestionat per Bitò Prod. (Festival Temporada Alta) i The Project (Serrat&Sabina) Esperem que puguin posar el Paral·lel de Barcelona a l’altura de la Gran Via de Madrid i aixi poder gaudir d’una oferta de qualitat, variada i capaç de atraure les masses.

Productores Gironines al TNC

Mentre tothom parla d’autors i decisions mes o menys arriscades jo us parlaré de productores. Concretament de dues productores catalanes, i fins i tot gironines que co-produiran alguns espectacles que veurem al TNC.

Bitò Produccions, coproduirà”La Bête” amb Jordi Boixaderas, Abel Folk i la primera dama del Teatre català, Anna Lizaran,  que interpretarà a un dels personatges mes besties ( i d’aquí el títol) de la temporada: un còmic local que posarà dels nervis al mateix Elomire (Joirdi Boixxaderas) un actor intel·lectual que ha rebut l’encarreg de treballar-hi en contra de la seva voluntat.  Bitò es l’encarregada de l’organització del festival temporada Alta que aplega a Girona i Salt el bo i millor de l’escena Catalana i internacional cada any entre el mesos d’octubre i desembre. I esperem que algun tastet d’aquesta producció passi per Girona.
La Troca, una petita productora responsable d’espectacles i d’iniciatives tan interessants com la HamletStore.com  portarà a la Sala Gran “La Dona Vinguda del Futur” un musical amb ni més ni menys que la Beth Rodergas, que estava un xic amagada esperant el seu moment per tornar a fer el salt al món de l’espectacle i la cançó. Tot un repte per la petita.

I El Canal, Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona portarà, com no podia ser de cap altra manera, el Macbeth de Rigola, en format de butxaca o en format desplegable, jo ho veurem. Amb Joan Carreras que ara gira Coriolano, la versió Castellana del Coriolà que es va poder veure al Teatre Salt aquesta temporada passada i va arribar fins al Teatre Lliure.

Ja ho veieu, El Teatre Nacional de Catalunya segueix sent un motor de l’activitat cultural privada, com ha de ser.

El Teatre Al Revés

Tots els que hem visitat el Teatre Nacional de Catalunya i hem fet la visita guiada hem sentit allò de La Sala Gran es per als grans dramaturgs, la sala petita es per als projectes mes de format reduït. I així ha sigut des dels inicis fins aquest temporada. L’última Temporada del Sergi Belbel com a director del TNC serà per damunt de tot la temporada dels Gran Autors Catalans Contemporanis. I es que 4 grans autors contemporanis de menys de 40 anys estrenaran els seus espectacle a la Sala Gran. Jordi Casanovas, Albert Espinosa, Pere Riera, i Marc Rosich. Ara aquests noms no us sonen però en sentireu a parlar….

I a la Sala Petita hi trobarem grans clàssics adaptats a l’espai. Macbeth (dirigit per Alex Rigola), l’última obra d’Ibsen: “Quan despertem entre el morts”, Santiago Rusiñol amb una obra molt poc coneguda dirigida per Josep Maria Mestres i que parla sobre els prejudicis racials que existien aleshores i encara hi són i una obra

Una decisió arriscada, sentirem dir, i molt. I qui vulgui criticar potser mirarà la guixeta i la venta d’entrades i qui la vulgui defensar escrutarà el futur hi veurà com aquesta decisió portarà grans beneficis a la societat, i als consumidors de cultura, i podrà dir: caram els autors catalans contemporanis, estan a l’altura de la Sala. Però ara tot això son confabulacions… temps al temps.

Podeu veure tota la programació aquí.