Teatre Fora de Barcelona

Teatre buit,

L’altre dia, el critic de teatre i director de la Revista TimeOut Barcelona Andreu Gomila (@AndGomila) penjava al seu blog una llista de les 10 millors obres de teatre de la temporada. en ella hi apareixien coneguts d’aquest blog com Els Jugadors de Pau Miró, Incendis de La Perla29, o Els Dolents de Shakesperae estrenada com l’obra de Pau Miró al Festival Temporada Alta  de Girona. Podeu veure la llista detallada aquí.

La polèmica estava servida. Totes les obres de teatre coincideixen geogràficament a una mateixa ciutat, Barcelona, i com protestava Laura Iglesias (@lauratrafach) mitjançant Twitter, sembla que hi ha un xic de centralisme cultural en l’elecció de les obres. I es cert, si no fos per la força del Festival Temporada Alta o El Canal, dos d’aquests deu espectacles no els haguéssim vits mai a Girona ni Salt. Però mes que centralisme jo crec que hauríem de parlar de “centre de gravetat cultural”. I si Barcelona ho és per la gran quantitat de teatres i de possibles espectadors hi ha altres llocs que lluiten per fer-se un lloc, un públic i una programació.

Sales com La Planeta  a Girona tenen programació de setembre a juny, i inclouen a la seva programació espectacles que foren dignes del teatre mes públic de tot el país. O algú em pot dir un teatre (públic o privat) que donin cabuda a projectes com el de Escenaris Especials, o donin veu als nous dramaturgs amb un cicle de Diàlegs a Quatre Bandes ?

I el recent estrenat Teatre de Bescanó que busca al seu públic amb publicitat fins i tot a les estovalles dels restaurants? I la  Sala Cabanyes de Mataró d’on han sortit grups de Teatres Amateurs tan bons que farien competència als mateixos Dagoll-Dagom?

I es que hi ha molta gent que creu que a fora de Barcelona només es fa teatre per la festa major, i esta molt equivocada… potser es la ceguesa del qui no vol veure, però potser hi ha qui no sap arribar al seu public i deixa que se li escapi la possibilitat d’apropar la cultura a la gent que té mes a prop.

Anuncis

CyraNO, CyraSI

La Biblioteca de Catalunya es troba al cor del Raval de Barcelona, i si algú no coneix aquest barri (o aquesta ciutat) us diré que es un barri molt teatral, potser per la seva proximitat amb el Paraŀlel. Es un Barri tant teatral que quan s’acaben les sales apareix un iŀluminat i decideix dedicar una part de l’emblemàtic edifici de la Biblioteca de Catalunya al Teatre.
ariquillue cyrano
Per sort, la iŀluminació va escollir una bona companyia-productora: La Perla 29. Aquesta gent son els responsables de tots els espectacles que s’han fet entre aquestes nobles quatre parets. I el resultat ha sigut més que notable. Sota la direcció d’Oriol Broggi (nom que sona com a futur director del TNC) ens han portat espectacles com Luces de Bohemia, Questi Fantasma, Natale In Casa Cupielo, El rei Lear… I ho han fet per obrir a Barcelona un espai teatral fora dels convencionalismes arquitectònics.

I la pròxima parada d’aquest tren teatral que no ha parat des de la seva fundació l’any 1999 es Cyrano de Bergerac (entrades ja ala venta) amb un repartiment de luxe, Pere Arquillué, Marta Betriu, Jordi Figueras, Bernat Quintana… i un Pau Vinyals que hem vist recentment a Dinou i de ben segur que el veurem en d’altres produccions d’alt nivell.

Qui deia que ja no es podien veure clàssics al Teatre? a Barcelona podem trobar espectacle per tots els gustos, butxaques i horaris. Tan sols cal saber buscar.