El teatre musical de casa nostra

Tenim un problema amb els musicals d’aquest país. Mentre la totpoderosa Dagoll Dagom involuciona passant per una reposició-revisió més que acceptable de La Nit de Sant Joan, un musical amb els hits del Rock Català, un spin-off de Polònia i  per rematar-ho un “Club Super3 El Musical”; l’altra companyia que podia fer-li ombra EGOS Teatre sembla hibernar o no voler-nos regalar un musical amb cara i ulls als majors d’edat.

Les esperances que posem els amants dels musicals ara mateix recauen en:

  • Sonrisas i Làgrimas, producció que –oh gràcies– fa temporada a Barcelona després i abans d’una gira. Tot i que no aconsegueix fer-nos oblidar que a la capital del regne hi tenen El Rey León, es un espectacle que bastant amb cara i ulls i digne de ser vist amb tota la família.
  • Goodbye Barcelona, tot i que no ha rebut excel·lents critiques, hi ha hagut un valent equip de persones que ha suat sang i tinta per portar a Barcelona aquesta peça nascuda al Regne Unit. On de fer musical en saben un niu.
  • Marry Me a Little. Gracies Teatre públic, per dur-nos musicals d’autors reconeguts i fama merescuda. Tot i que sigui un musical de petit format amb dos intèrprets i un piano, segur que desperta el gust pel gènere a més d’un.
  • Germans de Sang. Roger Pera torna amb aquest musical que ja va triomfar en la seva època…. fa 20 anys! Si a algú te al·èrgia aquest  actor que no s’acosti al Teatre de Raval en tot el 2014.

I  produccions genuïnament catalanes, que en tenim? que en fem? Si! i Tant! aquí en teniu dos exemples que tot i sortir de les comarques Gironines, no tenen res a veure:

  • Isavel. Amb el suport del Micro mecenatge, i un pressupost al voltant dels 8.000€ Narra la història de Isavel Vilà la primera sindicalista catalana nascuda a l’entorn de la industria del suro.
  • Josafat, de Prudenci Bertrana, es la incursió del Teatre Municipal de Girona (i per tant de l’Ajuntament) en la producció pròpia. Hi invertirà 100.000€ (si ho heu llegit bé: cent mil) Esperem que li surtin els números… Per cert podeu veure un  tràiler amb algunes de les cançons aquí

Doncs bé, ja veieu, tret d’aquest parell de produccions pròpies, la qualitat del la qual m’abstindré de comentar, el teatre musical de casa nostra, diguem que no existeix. Podem dir que si, es representen musicals a casa nostra, però no se’n fan.

Anuncis

Almenys cares noves…

Logo Teatre Municipal de Girona

… i al teatre Municipal de Girona, com ja sabíem, “Josafat” i “Isavel” seran els caps de cartell d’aquesta nova temporada. Produccions musicals de casa nostra que intenten fer renéixer el gènere musical a casa nostra o ressuscitar l’industria teatral de gran format. També inclouen a la programació la producció del Teatre Nacional de Catalunya “Barcelona

I també hi han espectacles infantils (“Cançons i Ritmetes“,”Menuda” i un tot un dia per acostar-nos la imprescindible figura dels Pallasos d’Hospital que fan una tasca magnífica a l’Hospital Josep Trueta. “XaropClown“) I espectacles d’Òpera i Sarsuela gràcies als amics de l’Opera de Sabadell i Girona “Norma” “Opera i Lied i “Òpera! i la famosa sarsuela “La Taverna del Puerto” de mà del col·lectiu +Sarsuela. Dansa tambéCube“, “Reshimu” el mismíssim Vallet de Siena! i Circ!Do not Disturb” Premi Nacional de Teatro para la Juventud.

Si, teatre de text també n’hi ha, i rememorant els fets de 17014 tindrem “Fam de llibertat” i la companyia La Minúscula ens durà “El més cru de la crua realitat” entre d’altres. I també hi haurà lloc per un espectacle de La Fura del Baus. I el Pas de Poetes.

I vosaltres què en penseu del la programació del Teatre Municipal? Anireu a veure’n algun espectacle? Aprofitareu la potser la última oportunitat per veure “Barcelona”? O sou més de La Fura del Baus? Podeu deixar els vostres comentaris aquí sota.

Preparats… llestos… Temporada Alta!

Ja hi tornem a ser, un any més Temporada Alta ens torna a dur una immensa varietat d’espectacles: música, teatre, dansa… I Girona i les seves rodalies s’omple de gent que busca entre la programació quelcom que s’adeqüi als seus gustos.

Tan sols fa una setmana que ha començat el festival i ja hem tingut concerts, espectacles gastronòmics, experiments teatrals i propostes internacionals. Repassem breument que us heu perdut si no heu estat atents a l’edició d’enguany.

Un espectacle inaugural de la ma de Joan Oller i els germans Roca, els nous prínceps de Girona. Degustació. De l’edat de pedra al Celler de Can Roca va rememorar els orígens del festival que fa mes de vint anys aixecava el teló amb un espectacle que es deia Degustació.

Concerts com els del grup Manel o Orelles de xocolata, música per als més menuts en format concert/espectacle. I dansa de la mà de Marta Carrasco una de les creadores més  trencadores del panorama nacional.

Obres de teatre internacionals, com els italians del Piccolo Teatro di Milano, que ens han dut Le voci di Dentro d’Eduardo  de Filippo  o una versió brasilera de la Senyoreta Júlia que mescla teatre i cinema per trencar barreres i fer-nos adonar de que fins i tot des del còmode seient ens hauríem de neguitejar en veure (i viure) determinades situacions.

I experiments! Es pot fer una obra de teatre en 24 hores? Son els nostres dramaturgs capaços de treure tot el suc d’una noticia d’actualitat i posar-la en escena amb només quatre actors acabats de trobar d’entre un grup de cent aspirants? Primera Plana ha estat un experiments que ha permès descobrir el talent que s’amaga als racons de casa nostra. Dramaturgs, directors i actors han sabut treballar colze a colze per aixecar quatre peces de 15 minuts davant d’un públic que havia comprat les entrades sense saber not a sols de què anava l’obra.

Ja ho veieu, un parell de caps de setmana donen per molt en un festival tant important com és Temporada Alta. A veure què ens ofereixen aquesta setmana que tot just ara comença.