Cuentos Cruentos, una nova esperança per el Teatre Musical.

Fa uns dies parlava del mal moment que passa el teatre musical a casa nostra, falta d’imaginació pressupost i valentia ens porten a tenir unes produccions poc arriscades poc innovadores i poc interessants per al públic.

Però aixo era abans que conèixer La companyia Teatro Calanime, que amb la col·laboració del V.O. Quartet ha creat “Cuentos Cruentos” que aquest cap de setmana s’ha representat a La Sala La Planeta aconseguint un notable èxit de públic.  Els bravos han i aplaudiments han plogut profusament repetint l’èxit que van aconseguir al Teatre Gaudí de Barcelona, una sala especialitzada en Teatre  Musical (Gràcies Deu meu)

“Cuentos Cruentos”, explica els contes de tota la vida però amb un punt de vista humorístic i sarcàstic mai vistos fins ara. Aixi els set nans estan a l’atur, Alícia és al país de les meravelles per culpa de les drogues de disseny, els tres porquets se les veuen amb les hipoteques abusives, i la Ventafocs es… gorda. Però també hi entren les narracions més emblemàtiques de la Literatura  i història: Romeu i Julieta son dos xinesos de Badalona, La metamorfosi es la d’un escarbat que es desperta humà ( i corre al vàter) i Van Dog es un gos que crea grans obres d’art amb les seves deposicions –normal que sigui un artista incomprès–

 

Una musica i unes lletres genuïnes, originals i fresques. Unes interpretacions fantàstiques i divertides, i unes “moralejas” que fan al públic particip més enllà de cantussejar les cançons durant  l’obra. De ben segur que més d’un s’hagués posat a ballar. En resum una gran esperança per el gènere del teatre musical que ha hagut de trobar en el petit format la seva font d’inspiració i imaginació.

Anuncis

De Broadway al Paral·lel

El Paral·lel de Barcelona era, temps enrere una de les avingudes més influents i actives del món de l’espectacle, amb nombrosos teatres i Music Halls, el més famós de tots, encara dempeus va ser, i encara és El Molino, que reconvertit ens transporta a l’època en que el Paral·lel era comparable amb el West End Londinenc, el Barri de MontMatre de París o el cèlebre Broadway novaiorquès. A principis del segle passat, hi van haver mes de deu teatres i diverses sales de ball, però a partir dels anys 80 amb l’augment de la qualitat de vida, la popularització del cotxe i de les excursions de cap de setmana, aquest barri va començar el seu declivi.

Actualment ha començat una recuperació  del que va ser l’avinguda, gracies a molta gent, com l’associació Amics del Paral·lel, que lluiten entre d’altres per la recuperació del teatre Arnau, tancat des del 2004, no tan sols s’està tornant a activar l’activitat teatral  si no que també s’estan fent i portant espectacles de Teatre Musical d’arreu del món que tant havia caracteritzat el barri del Paral·lel.

El gènere del teatre musical darrerament algú podria pensar que s’estava perdent, i que els únics que apostaven per aquest format eren els Dagoll Dagom. Però res mes enllà de la realitat, recentment hem assistit a nombrosos espectacles de teatre musical que no duien la firma de la companyia de Joan Lluis Bozzo. Els Miserables, un dels musicals mes representats, vists i premiats (recentment se’n va fer una revisió en honor dels seus 25 anys d’història) han visitat Barcelona, al Barcelona Teatre Musical (l’antic Palau dels Esports que va ser  reconvertit el Teatre de gran format per acollir musicals a l’altura dels que es representen diàriament a Broadway o a Madrid) fins i tot el Tricicle ens ha portat un musical des de les terres nòrdiques: Forever Young una preciosa combinació d’excel·lents cantants dirigits i formats en  interpretació per Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans.

I no tan sols hem vist musicals de gran format ocupant les cartelleres de Barcelona, Pegados, un musical que tracta d’un noi i una noia que queden enganxats en ple acte sexual, Millet VOC sobre la corrupció al Palau de la Musica Catalana, la Vampira del Raval amb la mai prou lloada Mercè Martínez i el genial Pep Cruz, etcètera, etcètera…

Si fins i tot companyies i grup de teatre amateur s’han atrevit amb el gènere: Lisístra, el musical de la companyia IUSI, Tretze protagonitzada per uns joves intèrprets amb una factura excel·lent… i això ha fet que comencin a aparèixer mitjans de comunicació especialitzats en aquest gènere: www.broadwaybarcelona.com una pàgina que no tan sols s’actualitza sovint si no que també te en compte les companyies de teatre mes petites i els espectacles per als més petits de la casa,  www.todomusicales.com  amb una secció especifica a la ciutat comtal i fins i tot seccions especifiques al principals portals de venta d’entrades per internet, www.atrapalo.com i www.ticketmaster.es

I això tan sols pot significar que s’està avançant cap a la popularització d’un tipus espectacle que crea un públic molt fidel, entregat i exigent i això en temps de crisi, diu molt del nosaltres.