De la necessitat a la demanada

Hi havia una cegada un grup d’actors que s’estrenaven a sobre, tenien ganes de fer teatre i res ni ningú els va poder parar el peus a temps. Al mig d’un parc, en ple mes d’agost es va posar a actuar, i de cop, algú els va veure i es va dir! Òndia! es gratis! Òndia! son bons! Òndia! m’agrada! I vet aquí que Parking Shakespeare va començar a caminar (o a girar a l’entorn de la plaça que hi ha al parc de l’estació del Nord)

Ningú sap del cert si l’arquitecte o responsable del disseny del parc ja pensava en el teatre a l’aire lliure quan va crear un espiral de pedra envoltat d’arbres que hi fes ombra. Però els amics del bard, diuen que per casualitat, van anar a parar a aquest espai que molta gent desconeixia i cada dia més gent descobreix. I es que cinc anys representant una obra a l’aire lliure i gratis es fàcil que corri la veu i el boca-orella faci la seva feina.

De fet el teatre mai es gratuït. Els actors de Parking Shakespeare no tenen el teatre com a hobby, el tenen com a professió. I al acabar cada funció agraeixen l’atenció del públic i els hi expliquen que d’aplaudiments no es pot viure físicament, espiritualment potser si, però el banc encara no reconeix aquesta moneda. Per això “passen la gorra” perquè cadascú pugui agrair, valorar i felicitar com cregui mes adient.

I fent un viatge a milers de kilòmetres permeteu-me dir on estan els millors i més professionals “passadors de gorra” A Edinburgh, al Free Fringe Festival que congrega als millors artistes de carrer del Regne Unit i part de l’estranger durant un més a la ciutat escocesa. Allà, al acabar la funció regalen el que sosté la seva professió: el discurs de passar la gorra, que a vegades s’allarga durant bastants minuts, i sense que cap espectador, cap ni un, s’escapoleixi tímidament fent veure que allò no va amb ell. I tothom dona el que vol i pot.

I tornant a la companyia catalana, que va veure que el públic els seguia es van inventat el Parking d’Hivern, amb la mateixa idea: teatre en 360º i gratuït es van haver de buscar la vida per tal de no congelar-se (ni ells ni els espectadors) l’any passat van dur Pell de Mercuri a la Fabra i Coats i aquest Woyzeck a la fundació Palo Alto. I sembla que la fama ha passat d’estiu a hivern i els segueix allà on van perquè han omplert quasi cada dia i ja comencen a rebre ofertes per visitar el territori català. Fa dos anys van visitar Fira Tàrrega. Per exemple al Teatre de Salt, aquest maig vinent hi duran el seu últim Shakespeare “Nit de Reis”

I on no hi ha recursos, hi ha imaginació, i on no hi ha calefacció, hi ha mantes, i on no hi ha sales arriscades, hi ha naus industrials que aporten un marc ideal per a la història que cada any ens volen regalar. Per molts anys tinguem Shakespeare al parc.

Anuncis

Shakespeare en 360 graus

El text de Shakespeare, (i les seves traduccions) son com un full en blanc on tothom pot pintar-hi a sobre. Els seus personatges poden ser representat de mil maneres, i es pot traslladar la història a qualsevol moment històric. Sembla que qualsevol director que s’atreveixi a fer un Shakespeare ho hagi de fer d’una manera completament diferent a tot el que s’ha vist fins aleshores.

La companyia Parking Shakespeare porta quatre anys representat obres del dramaturg anglès al parc de l’estació del Nord. Entre els til·lers que fan una ombra acollidora aquest dies s’hi ha estat representant “Treballs d’amor perduts” una de les comèdies de Shakespeare. La companyia dirigida per Pep Pasqual convida cada any a un director/a a dirigir el repte d’un Shakespeare amb els afegits de dificultat dels 360º de públic i l’aire lliure, que obliga als actors a projectar la veu com només un professional ho sap fer.

Aquest any Marilia Samper (Dos punkis i una vespino, L’ombra al teu costat) ha sigut la valenta que ha acceptat el repte. I ho fet com era d’esperar portant la comèdia a la falda de la gent, convertint els protagonistes masculins en gafapastas i les protagonistes femenines en col·legiates pin-ups. I si potser el vent o l’ambient del bosc a voltes impedeixen una perfecta audició del text, la historia es segueix perfectament, i si no, sempre hi ha l’opció de tornar-los a veure. Han estat del 16 a 31 de juliol actuant cada tarda a les 7. I al setembre els veurem, com no, a Tàrrega, tan de bo trobin una bona ombra i un bon públic!