I aquesta setmana…

Comencem una secció que us donarà les eines per quedar fantàsticament bé amb els amics, parella i familiars. Una petita agenda que resumeix el més destacat dels teatre que tenim a les comarques Gironines. Perparats? Comencem!

Girona-Teatre Municipal

Diumenge la Música pren vida, amb una orquestra d’allò més original. Dotze músics que fan d’actor que que us asseguraran una tarda de riure ben distreta.

Concerto a tempo d’umore
Orquestra de Cambra de l’Empordà
Direccíó: Jordi Purtí
22 de març, a les 18.00 h
Teatre Municipal de Girona
10 | 10 | 8 | 6 €
Durada: 1h 10 min

Girona- Auditori de la Mercè.

El dijous, una obra de teatre en la que mentre una sonda explora el planeta Mart, un jutge explora la seva vida i la seva família. Una obra que parla de les relacions humanes i ens porta a reflexionar.

Distancia siete minutos
Titzina Teatre
19 de març, a les 21.00 h
Auditori de la Mercè
10 € Espectacle en Castellà
Durada: 1 h 30 min

Girona-Sala La planeta

La companyia La Padrina és una de els formacions teatrals de joves talents que no us podeu perdre. La ploma de Josep Maria Miró firma el guió d’aquesta història d’en Lluís, en Raül i en Miquel.

ESTRIPAR LA TERRA
Companyia La Padrina
SALA LA PLANETA
21/03/2015 21:00h

Teatre de Salt:

Tornen els concerts per a nadons, ara amb Els batecs del cargol. Si encara no heu dut el vostre bebè a descobrir la música, els instrument si la màgia de les notes ara és el moment. Qui ho ha provat n’ha sortit encantat.

Concerts per a nadons
Suite n.1 – Els batecs del cargol
22 març 10:30 h (NOVA FUNCIÓ), 12 i 16 h
10 euros

Teatre de Bescanó

La formació revelació que va triomfar fa dos anys a temporadaAlta Cor de Teatre, torna amb els eu segon espectacle dirigit per Paco Mir. Parlem de Cor de teatre que amb la seva “Opereta!” va fer la volta a mig món i ara torna amb Allegro. La música clàssica no havia estat mai tant divertida.

ALLEGRO
Cor de Teatre
21/03/2015
21:00h
Amics d’El Teatre: 19€ Anticipada: 20€ Taquilla: 25€

Teatre de Lloret

Aquest cap de setmana el Teatre de Lloret s’omplirà de riures i situacions rocambolesques amb la comèdia que a omplert el teatre Apolo de Barcelona. Una comèdia de quatre personatges cremats per la seva vida i que han decidit canviar-la radicalment.

CREMATS. ¡Todo por la pasta!
Teatre de LLORET
Divendres, 20 de març – 21:00 h
Preu: 18,00 €

Teatre de Blanes

I a Blanes també rialles assegurades amb una comèdia de Jordi Casanovas amb dos peso pesants del teatre de casa nostra,  Ramon Madaula i Anna Sahun. Un home que es presenta a unes proves psicològiques que el portaran pel camí de l’amargura.

IDIOTA de Jordi Casanovas
Teatre de BLANES
Dissabte, 21 de març – 21:00 h
Preus: 18,00 €

Si voleu saber-ne més podeu clicar al títol de la proposta, i si coneixeu altres propostes podeu fer-nos-les arribar amb el camp dels comentaris. Si ja heu vist algun dels espectacles i els voleu recomanar també ho podeu fer al camp dels comentaris!

Ecos de Temporada Alta (Teatre de Salt)

Si, s’ha acabat el Festival Temporada Alta, però no el teatre a Les Comarques Gironines. Aquest dies, es presenten les programacions del primer semestre de 2015 i hi ha perles que podrien perfectament formar part de la llista d’en Sunyer i companyia. Uns imperdibles, vaja.

Portillo_nadal

Al teatre de Salt destacaria El testamento de Maria, una proposta d’Agustí Villaronga que posa a Blanca portillo a la pell d’un dels personatges més famosos de la història mundial després del seu fill.  O Lolita amb la versió en castellà de la plaça del diamant que ha triomfat a Madrid. Però no tot son propostes en castellà, el teatre de casa nostra també el Santa Nit (una història de Nadal) ens portarà els personatges dels pessebre  i traslladats als nostres dies de la ploma de Cristina Genebat i de la mà de Julio Manrique, i la companyia La Brutal. I Ramon Madaula es posarà a les mans de Anna Sahun amb el nou text de Jordi Galceran. I per que no us quedi cap dubte del regust d’internacional tant típic de Temporada Alta a la programació Saltenca torna Paolo Nani amb “La carta”

elcredit_nadal_regal

Pobre de qui enganxi dient que després de Temporada Alta s’acaba el teatre a Girona i Salt!

El teatre amb menys espectadors dels mòn

Tots els que som de Girona (i del Gironès m’atreviria dir) sabem que el calendari teatral es distribueix en dues estacions: Temporada Alta, el festival que porta els millors noms de l’escena mundial a casa nostra i Temporada Baixa: la resta de l’any. Una gran majoria de gent creu que no s’hi fa res en aquells teatres en els que un mesos abans ha hagut de córrer per aconseguir entrades. Però si que s’hi fan coses, i molt bones. Lamentablement, una pèssima comunicació fa que poca gent ho sàpiga i les sales de teatre quedin més buides que el cervell d’alguns polítics.

En el nucli del Festival Temporada Alta, hi va néixer, fa uns anys un nou espai escènic, un espai de creació, producció i exhibició: El Canal, Centre d’Arts Escèniques. Construït amb una aportació de l’Unió Europea i omplert amb l’esforç del Festival Temporada Alta acumula pols i brutícia durant els altres 10 mesos a l’any. Una assistència de 0 espectadors durant dies i dies, ja se sap, les retallades no permeten augmentar la despesa en quelcom tan superflu com es la investigació ni la creació ni l’exhibició escènica i menys en un població com Salt, amb un percentatge molt elevat de població immigrant.

O no?

Parlava abans dels polítics amb el cap buit i sembla que ara em toca parlar dels polítics amb els reunions buides… de decisions. Després d’una sèrie de reunions o no-reunions per decidir què-com-quan i amb quants diners(sobretot) utilitzarien aquest espai, l’Ajuntament de Girona i el de Salt varen trobar un raconet de diners per tal d’omplir aquest equipament de contingut. 100.000€ l’ajuntament de Salt i 60.000 el de Girona cada any fins el 2016… Ara nomes caldria convocar un concurs públic per trobar un gerent/director/artístic/equip… i a seure i veure els resultats. Pero ah! sorpresa! estem a l’any 2014 i de concurs públic ningú n’ha sentit dir res! Ni se sap res d’aquests 160.000€ de l’any 2013 ni els del 2014 qui sap si estaven en algun pressupost i han volat o simplement no ha arribat ni a estar-hi als pressupostos potser no ho sabrem mai…

I de moment, les cadires de El Canal, segueixen buides com cada any i la seva web desapareguda completament per falta de manteniment.

L’aposta del teatre de Salt

Logo teatre de Salt

El Teatre Salt ha presentat la seva programació, i tindrem apostes per a quasi tots els gustos, teatre, música, dansa… A l’apartat teatral m’agradaria destacar dos categories d’espectacles, totes dues dignes de ser vistes, amb grans professionals i que segur faran les delícies dels seus espectadors.

La primera, on hi posaria espectacles com “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, “Iaia!” o “El crèdit“, es la categoria “T’agradarà segur“, tothom podrà saber-ne alguna cosa ja sigui per els protagonistes, o per que coneix algú que ja l’ha vist i recomanar-los als seus coneguts.

La segona, jo la titularia “l’arriscada” i la formen molts poquets espectacles que segur que son d’una qualitat excel·lent però que el públic general, pel desconeixement o per la manca d’informació es probable que descarti. “Se de un Lugar“, “Jo Mai” o “Remenant el Boscos de la nit” son espectacles que mereixen ser explicats, divulgats i hauran d’anar a trobar al seu públic enlloc d’esperar que el públic els vingui a trobar.

I vosaltres, com valoreu l’aposta que ha fet el Teatre de Salt per aquest primer semestre de 2014? Podeu deixar els vostres comentaris aquí sota.

De la necessitat a la demanada

Hi havia una cegada un grup d’actors que s’estrenaven a sobre, tenien ganes de fer teatre i res ni ningú els va poder parar el peus a temps. Al mig d’un parc, en ple mes d’agost es va posar a actuar, i de cop, algú els va veure i es va dir! Òndia! es gratis! Òndia! son bons! Òndia! m’agrada! I vet aquí que Parking Shakespeare va començar a caminar (o a girar a l’entorn de la plaça que hi ha al parc de l’estació del Nord)

Ningú sap del cert si l’arquitecte o responsable del disseny del parc ja pensava en el teatre a l’aire lliure quan va crear un espiral de pedra envoltat d’arbres que hi fes ombra. Però els amics del bard, diuen que per casualitat, van anar a parar a aquest espai que molta gent desconeixia i cada dia més gent descobreix. I es que cinc anys representant una obra a l’aire lliure i gratis es fàcil que corri la veu i el boca-orella faci la seva feina.

De fet el teatre mai es gratuït. Els actors de Parking Shakespeare no tenen el teatre com a hobby, el tenen com a professió. I al acabar cada funció agraeixen l’atenció del públic i els hi expliquen que d’aplaudiments no es pot viure físicament, espiritualment potser si, però el banc encara no reconeix aquesta moneda. Per això “passen la gorra” perquè cadascú pugui agrair, valorar i felicitar com cregui mes adient.

I fent un viatge a milers de kilòmetres permeteu-me dir on estan els millors i més professionals “passadors de gorra” A Edinburgh, al Free Fringe Festival que congrega als millors artistes de carrer del Regne Unit i part de l’estranger durant un més a la ciutat escocesa. Allà, al acabar la funció regalen el que sosté la seva professió: el discurs de passar la gorra, que a vegades s’allarga durant bastants minuts, i sense que cap espectador, cap ni un, s’escapoleixi tímidament fent veure que allò no va amb ell. I tothom dona el que vol i pot.

I tornant a la companyia catalana, que va veure que el públic els seguia es van inventat el Parking d’Hivern, amb la mateixa idea: teatre en 360º i gratuït es van haver de buscar la vida per tal de no congelar-se (ni ells ni els espectadors) l’any passat van dur Pell de Mercuri a la Fabra i Coats i aquest Woyzeck a la fundació Palo Alto. I sembla que la fama ha passat d’estiu a hivern i els segueix allà on van perquè han omplert quasi cada dia i ja comencen a rebre ofertes per visitar el territori català. Fa dos anys van visitar Fira Tàrrega. Per exemple al Teatre de Salt, aquest maig vinent hi duran el seu últim Shakespeare “Nit de Reis”

I on no hi ha recursos, hi ha imaginació, i on no hi ha calefacció, hi ha mantes, i on no hi ha sales arriscades, hi ha naus industrials que aporten un marc ideal per a la història que cada any ens volen regalar. Per molts anys tinguem Shakespeare al parc.

De Macbeth a MCBTH

Alex Rigola, emblemàtic director del nostre país, te una carrera reputada en el mon teatral que li permet enfrontar-se a un Shakespeare amb unes limitacions de pressupost que li obliguen a extreure tot el suc del text i fer-ne un espectacle amb un petit nombre d’actors. Fer anar la tisora es un esport de risc en tot drama, per sort els clàssics conten amb l’avantatge que permeten suposar que el públic ja coneix la historia i es pot adornar els talls resultants amb metàfores i simbolismes que mai haguessin passat pel cap a l’autor.

Si a l’anterior muntatge, “Coriolà” el missatge dirigit als polítics quedava clar, amb un cartell lluminós que anunciava democràcia com un reclam publicitari (o electoral) en aquest Macbeth el desplegament d’elements (des de màscares de Mickey Mouse fins a samarretes d’equips de futbol) distreu a l’espectador que es deslliga ràpidament de la historia, tan si la coneix com si no li importa, per preguntar-se que dimonis relaciona tots els elements que van apareixen durant l’obra amb l’obra original.

I si bé els avets de nadal sobre rodes ens fessin pensar en el final, on el bosc de Birnam avança per acomplir la profecia de les germanes del fat i derrocar a Macbeth, Rigola ens ho treu del cap ràpidament amb un segon acte més icònic i simbòlic que l’anterior, situant Joan Carreras i Silvia Perez completament despullats en un limbo quirúrgic sofrint per les seves atrocitats.

Pel que fa a les interpretacions, un abús de to greu i transcendent durant tota l’obra i per tots els personatges deixa a l’espectador profundament avorrit i desinteressat. Per sort l’interpretació Lady Macbeth, una gran Alícia Perez, representa unes bombolles d’aire fresc enmig de la negror imposada per Rigola que ha volgut fer de Macbeth un Trhiler amb gust a Twin Peaks.

Masses punts foscos i sobretot preguntes sense resposta, fan que aquest últim espectacle de Rigola no deixi tan bon gust de boca com l’anterior.

El Teatre del Canal

Si mireu al programa oficial del Festival Temporada Alta d’enguany, veureu que hi apareix un nou escenari. El Teatre del Canal. Ubicat a la Factoria Coma Cros de Salt, s’havia d’estrenar l’any passat amb el Coriolà de Rigola però per aquelles coses de les obres i les infraestructures no va ser possible.

El Teatre del Canal serà un teatre a mitges, ja que tan sols s’obrirà per acollir espectacles del Festival Temporada Alta i això es degut a diversos factors: Primer, la naturalesa del Canal, un centre de creació, no d’exhibició; segon, per la dificultat d’obrir una nova sala teatral en aquest context de crisis i retallades, i tercer, potser perquè ningú s’atreveix a augmentar l’oferta cultural quan es preveu que la demanada baixarà en picat.



Si intenteu buscar la web d’aquesta sala, no la trobareu. Si intenteu saber-ne la programació només la trobareu al programa del Festival. Si intenteu saber-ne la ubicació, no la busque ja us la dic jo: c/ Sant Antoni, 1 de Salt. (pregunteu per la Coma Cros) Si sou una companyia de teatre que no troba sala que s’arrisqui a programar el vostre espectacle, envieu-hi les vostres propostes. Aquest any, 11 son les apostes internacionals que han preparat i que podrem veure per Temporada Alta i alguns altres teatres de la geografia catalana i potser de la Catalunya Nord, gràcies al lligams que s’estan establint recentment amb el teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà.

Si bé el tema exhibició no serà el fort del centre, si que ho serà la creació i la producció. i amb la col·laboració de les Institucions Catalanes podrem redescobrir un espai que podria haver caigut en l’oblit.