Shakespeare a Gironaaa

Cada any per Temporada Alta es poden veure una gran varietat d’espectacles. No tan sols teatre, sinó que també dansa, concerts, espectacle de nous formats que son difícils de classificar…. Dins de l’apartat de teatre també hi ha varietat. Des d’espectacle clàssics com “Truca un inspector” fins a l’escènificació dels poemes de Jordi Oriol “Els comptes de la lletera” de caire, podríem dir-ne, contemporani o fins i tot experimental.
Tampoc hi solen faltar referències als grans noms de la dramatúrgia mundial. Shakespere i Txhèkov van ser presents en l’edició anterior del festival (Coriolà, Els dolents i Los hijos se han dormido – una adaptació de La Gavina feta per Veronesse vinguda directament de l’Argentina–) I també seran en aquesta edició marcada per la disminució d’espectacles, però no de qualitat.
Aquest any gaudirem d’un nou Shakespeare de butxaca d’Àlex Rigola, que estrenarà el teatre del Canal, en Centre d’arts escèniques ubicat a la Coma Cros de Salt. Un Macbeth protagonitzat per Joan Carreras que, com en la seva anterior producció comptarà amb el recolzament de l’industia cultural pública del nostre país. Si l’any passat va ser el teatre Lliure, aquest cop serà el TNC –a la sala petita– qui acollirà el clàssic durant la temporada.
Si l’any passat vàrem poder gaudir d’una autèntica MàsterClass sobre Els dolents de Shakesperare aquesta toca conèixer dels herois i heroïnes. I ho farem a través de diverses veus: Sergi Mateu, Bernat Quintana i Gemma Reguant interpretaran una recopilació dels millors textos i monòlegs de l’autor britànic per excel·lència amb molta cura a la dicció.
I no en oblidem del “Forest” Nascut de la conjunció Bieito+Pou+Rosich entre d’altres. Amb música de Maika Makovski (una altra icona dels nostres dies) i nascut al cor d’un dels festivals més importants de Shakespeare que hi ha actualment i amb la firma ni més ni menys de la Royal Shakespeare Company.
I Txèkhov també serà present al festival. Aquest cop, seran Les Tres Germanes, que en rus i sobretitulades ens arriben d’un Gira que va començar el 2005 i que han passat pel millors escenaris d’Anglaterra, França i Rússia.

Anuncis

Temporada Alta 2012

S’acaba de presentar el programa complet del festival Temporada Alta que es celebrarà aquesta tardor els ciutats de Girona i Salt. Per descriure el festival a algú desconegut podríem començar amb els pilars de la seva programació:

Teatre Català i Contemporani.
Si bé tothom coneix l’aposta que ha fet el TNC amb els nous dramaturgs, programant-los a la Sala Gran (o gegant, mes ben dit) s’ha de dir que el festival gironí porta anys apostant per els grans dramaturgs i director de casa nostra. El Torneig de Dramatúrgia Catalana n’és un dels grans exponents, que per cert repeteix, després de l’èxit de la temporada anterior. També tornen noms de la temporada anterior que no han deixat de atraure públic des del moment en que es van estrenar al Festival: Pau Miró torna després de que els Jugadors hagi sigut nomenat a millor espectacle de la temporada per més d’un. Torna Jordi Casanovas, amb Pàtria, una obra que cada dia té menys de ficció i més de possible realitat. Torna Alex Rigola amb un Shakespeare de butxaca (i no serà l’únic Shakesperare que veurem aquesta temporada)…
Com es va dir a la roda de premsa…

“Potser no som un estat d’Europa, però som una Cultura d’Europa. I de les potents.”

Programació Internacional
Dir Temporada Alta es dir Propeller. La companyia anglesa té cada any una cita obligada a Girona, Shakesperare es el seu idioma i el teatre Municipal la seva casa. També tindrem les Tres Germanes de Txèkhov en rus,  i Guy Cassiers ens portarà un espectacle en Neerlandès, idioma que difícilment s’escolta a casa nostra i menys, en un teatre.

Dansa
No ens oblidem de la dansa. Aquesta edició de Temporada Alta serà una de les edicions amb més espectacles de dansa. Fins a tretze espectacles ens porta el certamen que cada any obre les portes a milers d’espectadors a aquest gènere que moltes vegades passa desapercebut a les cartelleres.
Noves fórmules
I arribem a les novetats mes genèriques i que més gent agrairà. El nou sistema de compra i pagament d’entrades que evitarà cues i comissions excessives permetrà que els espectadors rebin propostes d’acord amb els seus gustos i necessitats. Tot amb l’ajuda d’una empresa Gironina que s’ha situat líder en un sector on abans havies de tenir un caixer automàtic a prop, i ara tan sols farà falta una impressora o un telèfon mòbil. També es crearà un sistema punt d¡informació in person a la cafeteria Savoy del carrer Nou de Girona on la gent podrà resoldre tots els seus dubtes sobre la programació. Un altre punt a favor de l’organització del festival, que ha pensat en tots els públics, fins i tot els que no saben que seran espectadors. També hi haurà una forta presencia a les xarxes socials amb el projecte #FF80 un sistema de recomanacions que cada espectador podrà fer a Twitter, utilitzant l’etiqueta que s’ha creat especialment per a l’ocasió.
Tot i això i molt més ho anirem desgranant en futures entregues d’aquest blog, on podrem viure des de dins el funcionament del festival que cada any inicia la temporada teatral. (Amb permís de Tàrrega)

Una imatge val mes que mil paraules…

Una imatge val mes qui mil paraules, doncs podriem jugar a un joc. Jo us ensenyo una imatge i vosaltres m’heu de dir quina obra de teatre promociona. La imatge es aquesta:

Be, i que me’n dieu? Si us dic que l’obra que promociona es un Shakespeare us deixarè completament sorpresos oi? M’ho imaginava. I es que aquesta imatge es la han triat El Canal i Alex Rigola per promocionar “Macbeth“. Ni mes ni menys. veiem una Alicia Perez (Lady Macbeth) i un Joan Carreras(MacBeth) completament nus coberts de sang i en actitud podriem dir gens dramàtica. Completaran el repartiment Lluís Marco(Duncan), Oriol Guinart (Malcom), Marc Rodríguez (Banquo) i Míriam Iscla (Macduff). Com era d’esperar alguns personatges han caigut en l’adaptació. I es que, si per alguna cosa es caracteritzen els espectacles de Rigola, es en la simplicitat i en anar directe al moll de l’ós del text, i per tant, del missatge.
I si amb l’anterior muntatge de Rigola, un cartell lluminós de tres metres d’altura ens feia reflexionar sobre la democràcia actual, en aquesta suposo que ens farà reflexionar sobre el desig de poder que ha esquitxat de sang a la classe política actual. Com sempre Shakespere mes actual i vigent que mai. Ara nomes queda que el muntatge de Rigola faci reflexionar més pel fons que per la forma.
Macbeth s’estrenarà al Nou Teatre de la Factoria Coma Cros de Salt dintre del Festival Temporada Alta el 4 d’octubre  i que també es podrà veure a la Sala Petita del TNC.

Shakespeare en 360 graus

El text de Shakespeare, (i les seves traduccions) son com un full en blanc on tothom pot pintar-hi a sobre. Els seus personatges poden ser representat de mil maneres, i es pot traslladar la història a qualsevol moment històric. Sembla que qualsevol director que s’atreveixi a fer un Shakespeare ho hagi de fer d’una manera completament diferent a tot el que s’ha vist fins aleshores.

La companyia Parking Shakespeare porta quatre anys representat obres del dramaturg anglès al parc de l’estació del Nord. Entre els til·lers que fan una ombra acollidora aquest dies s’hi ha estat representant “Treballs d’amor perduts” una de les comèdies de Shakespeare. La companyia dirigida per Pep Pasqual convida cada any a un director/a a dirigir el repte d’un Shakespeare amb els afegits de dificultat dels 360º de públic i l’aire lliure, que obliga als actors a projectar la veu com només un professional ho sap fer.

Aquest any Marilia Samper (Dos punkis i una vespino, L’ombra al teu costat) ha sigut la valenta que ha acceptat el repte. I ho fet com era d’esperar portant la comèdia a la falda de la gent, convertint els protagonistes masculins en gafapastas i les protagonistes femenines en col·legiates pin-ups. I si potser el vent o l’ambient del bosc a voltes impedeixen una perfecta audició del text, la historia es segueix perfectament, i si no, sempre hi ha l’opció de tornar-los a veure. Han estat del 16 a 31 de juliol actuant cada tarda a les 7. I al setembre els veurem, com no, a Tàrrega, tan de bo trobin una bona ombra i un bon públic!

El Teatre Al Revés

Tots els que hem visitat el Teatre Nacional de Catalunya i hem fet la visita guiada hem sentit allò de La Sala Gran es per als grans dramaturgs, la sala petita es per als projectes mes de format reduït. I així ha sigut des dels inicis fins aquest temporada. L’última Temporada del Sergi Belbel com a director del TNC serà per damunt de tot la temporada dels Gran Autors Catalans Contemporanis. I es que 4 grans autors contemporanis de menys de 40 anys estrenaran els seus espectacle a la Sala Gran. Jordi Casanovas, Albert Espinosa, Pere Riera, i Marc Rosich. Ara aquests noms no us sonen però en sentireu a parlar….

I a la Sala Petita hi trobarem grans clàssics adaptats a l’espai. Macbeth (dirigit per Alex Rigola), l’última obra d’Ibsen: “Quan despertem entre el morts”, Santiago Rusiñol amb una obra molt poc coneguda dirigida per Josep Maria Mestres i que parla sobre els prejudicis racials que existien aleshores i encara hi són i una obra

Una decisió arriscada, sentirem dir, i molt. I qui vulgui criticar potser mirarà la guixeta i la venta d’entrades i qui la vulgui defensar escrutarà el futur hi veurà com aquesta decisió portarà grans beneficis a la societat, i als consumidors de cultura, i podrà dir: caram els autors catalans contemporanis, estan a l’altura de la Sala. Però ara tot això son confabulacions… temps al temps.

Podeu veure tota la programació aquí.

Saber dir NO

Deia Steve Jobs, que l’important a la vida, es apendre a dir NO, no tan sols a males idees si no tanbé a bones idees i a grans idees. El que ell utilitzava per  crear grans productes com l’iPhone o el MAC jo ho he aplicat al Teatre. Aprendre a dir NO al teatre.

Quan tens l’oportunitat de veure tots els espectacles que es fan en un festival tant rellevant com el Festival Temporada Alta de Girona, has de fixar-te molt be en que anar veure i el que NO. La meva estratègia, potser no es aplicable fora d’un festival internacional però m’ha donat algun que altre resultat satisfactori.

Alguns espectacle com “Dinou“, “Burundanga” o “Els jugadors” cridàven des del programa del festival per ser vistos, i es que ja se sap que l’autoria catalana difícilment falla. D’altres espectacle com la dansa tenien menys “padrins” però parlant un xic amb els organitzadors del festival t’adonaves que la companyia Pepping Tom no deixa indiferent quasi mai. I si no  tenim accés a gent ben informada… la informació que apareix al programa de mà serà la nostra guia.

Així que, amb una fotografia o dues, un text sempre insuficient i alguns detalls tècnics son els únics punts de referència (sort en tenim d’internet i YouTube!) I el meu cas vaig decidir que NO aniria a veure… monòlegs. Espectacles que estiguessin interpretats per una sola persona. I així em vaig perdre espectacles com “Tala” adaptació de la novel·la homònima de Thomas Bernhard que va aborrir fins i tot a les cadires, “Jose K. Torturado”, un alegat contra la tortura que va estremir al públic mes ardit,”El cels dels Tristos”, que tot i tenir a dues persones damunt de l’escenari tampoc ha convençut al public del Festival NEO, etc…

Eps! No us pensesiu que tots els monòlegs del festival vàren ser un drama. “Els Dolents de Shakespeare“, monoleg classe magistral sobre la dramaturgia i la interpretació shakesperiana per part d’un gran (molt gran) Manel Barceló, es un espectacle que hauria de ser obligatori per a tots aquells que pensen dedicar-se al mòn del teatre.