Nova temporada del TNC: Llums i Ombres

S’ha presentat l’avançament de Temporada 2015-2016 del Teatre Nacional de Catalunya. I tot i els aplaudiments que es mereix Xavier Albertí per la tasca que ha fet, fa i farà hi ha coses que desperten els meu esperit crític i que a continuació enumeraré. (Tranquils al final en diré les coses que m’han animat)

– Manu Guix i Àngel Llacer un altre cop. Potser vosaltres en sou fans, però jo ja els tinc vistos. I la proposta que presenten, el Shakespeare “Molt soroll per no res ” queda tapada pel seus noms i una petita esperança: Música de Cole Porter.

– Un Piano destrossat per Carles Santos. El compositor més trencador (perdó per l’acudit) es veu que encara no ens ha escandalitzat prou. I el Teatre Nacional  al servei de la música més avantguardista i les propostes escèniques del nou Dalí de la batuta.

-DèudeVeu farà un concert. A la Sala gran. Que potser tanquen L’auditori de Barcelona? Un proposta com aquesta jo potser hagués tingut més sentit en aquell espai. Esperem que almenys hi hagi una mica de coreografia i una escenografia a l’estil Oh Happy Day!

-Barcelona 2 (Victòria) . Diria que és la segona part de l’obra de Pere Riera, aquest cop l’autor és Pau Miró, i l’època més tardana: passada la guerra civil, 1951. El repartiment reconsagrat: Joan Anguera
Mercè Aránega, Pere Arquillué, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. He de reconèixer que tinc ganes de veure-la i estic segur que no em defraudarà, però diria que aquests actors viuen al TNC.

Va, animem-nos una mica, no tot son males decisions de la direcció del Teatre Nacional. També hi ha grans encerts i bones idees.

-Arthur Schnitzler. No sabeu qui és però va escriure una obra de teatre l’any 1912. “El profesor Bernhardi” I va sacsejar un país. Va estar prohibit i censurat. I ara algú l’ha rescatat i ens el posa davant dels nassos. Qui? El teatre públic! Qui si no?

-NADIA. Si senyor! BRAVO!!! El Teatre Nacional rescatant una de les poques obres de teatre documental que mai tindrem l’oportunitat de veure. Tan colpidora que només us diré que tot que es diu és veritat. Molts poc dies. ANEU-HI. TEATRE OBLIGATORI

-DAURRODÓ. Música, titelles, dansa i arts plàstiques amb el públic integrat a l’escenari. Originalitat i propostes arriscades, ara si!

-EL PUBLICO, de Lorca! Dirigit per Àlex Rigola. Em sembla que que Rigols trobarà en el  «teatro bajo la arena» y el «teatro al aire libre» uns aliats fanàstics.

-Abonaments! Aquest any han decidit tirar la casa per la finestra i han creat una tarifa plana: 99€ per veure tots els espectacles (69€ si ets menor de 35 anys… si si: 35 no pas 25) això son 6€/4 € per espectacle!  I una subscripció a l’Spotify  son 120€ anuals! Eps! però hi ha lletra petita: Son abonaments unipersonals i intransferibles. Creieu que hi ha algú interessat en  veure les 16 obres? o que hi tingui interès? I he sentit que s’acaba la promoció el 30 de juny.. o sigui que amics: CORREU!

Ecos de Temporada Alta (Teatre Municipal)

Si, es veu que això del Temporada Alta, el teatre internacional i de qualitat i l’oferta escènica també arriba al Teatre Municipal de Girona, quasi seu del Festival.

Els Pastorets de Girona

No, no us podeu perdre aquest espectacle nadalenc que celebra la seva 34ena edició

No us perdeu potser l’ultima oportunitat de veure L’orfe del Clan del Zhao, que ve amb més premis butaca que localitats hi ha a la platea del Teatre Municipal. El Musical Germans de Sang, que també ha recollit merescudíssims premis, bones crítiques, aplaudiments i llàgrimes. Als amants de teatre clàssic i dels actors de primeríssim nivell: Emma Vilarassau+Mercè Sampietro+Lluis Soler+Jordi Banacolocha a FEDRA

I com no podria faltar a un teatre a la italiana, òpera i dansa clàssica, Amb Turandot gràcies als amics de l’òpera de Sabadell i Buterfly amb el Balleto de Siena.

I marca de la casa d’un teatre municipal: Poesia, enguany hi sonaran els versos de Carles Riba, Marta Pessarrodona i Arthur Rimbaud. 

Ai de qui senti dir que després de Temporada alta s’acaba el teatre a Girona i Salt!

Ho han tornat a fer!

Pere Puig i la Sala La Planeta ho han tornat a fer. Amb la complicitat del festival Temporada Alta han rescatat un text dificilíssim i l’han pujat a escena. Si l’any passat el preciós monòleg “Manyac Manyac” ens convidava a viatjar a la infància, aquest cop Pep Vila encarna un dels monstres que s’amaguen en el teatre. Un pare que obliga als seus dos fills a repetir un cop i un altre l’últim dia a Irlanda abans de marxar a Londres. La farsa de Walworth

Una barreja entre farsa i drama familiar que ens presenta, en format de teatre dins el teatre, una realitat que ha empès un pare a repetir fins a la sacietat un somni, un record, un instant, per evitar el pas del temps, segrestant els fills i obligant-los a participar de la seva bogeria. Un viatge que  també fa l’espectador descobrint lentament la terrible situació que viuen els personatges i de la que no poden escapar.

Una oportunitat única de veure del que son capaços Pep Vila, Jordi Subirà Oriol Casals y Yolanda Sey, que interpreta la jove caixera que entra a la farsa i acaba de desmuntar el castell de cartes que començava a caure pel seu propi pes. Però també es una oportunitat per prendre consciencia de la feina de direcció que tot espectacle requereix i en obres com aquesta resulta indispensable. I en aquest aspecte Pere Puig fa un treball excel·lent.

Segurament passades les festes nadalenques tornarem a veure aquest espectacle a Girona  a la Sala La Planeta, però tan de bo es pugui veure  a alguna sala Barcelonina, i arribi aixi a un públic més nombrós.la-farsa-de-walworth---cartell-horitzontal_bx1

Temporada CatalanAlta

Ja ho va dir Sergi Belbel referint-se a la última programació que dirigiria ell al TNC, aquesta serà la temporada dels autors catalans contemporanis. I la mateixa essència s’ha traslladat al festival Gironí per excel·lència.

Pàtria de Jordi Casanovas, La Nostra Champions Particular i Red Pontiac, Un refugi Indi, La gran escopinya… tot obres d’autors catalans, que han arribat al damunt de l’escenari passant per etapes ben diferents.
Jordi Casanovas ha hagut d’aixecar una sala del no-res que en tres temporades s’ha erigit com un referent del teatre contemporani. El Primer Torneig de Dramatúrgia va sembrar la llavor del que serien La Nostra Champions Particular i Red Pontiac, que van recollir molt bona resposta del públic i ara es presenten sense el faristol. Pau Miró l’autor del millor text de la temporada anterior ens presenta una altra peça de la trilogia sobre el fracàs. I Jordi Oriol, poeta contemporani per excel·lència en portarà una aposta tana arriscada com el títol complert: The Big Berberecho (la Gran Esconinya)
Si abans era difícil i/o arriscat buscar veure i gaudir teatre en català, ara fins i tots els programadors el busquen, està de moda, i com totes les modes, que son passatgeres, algun dia deixarà d’estar-ho i serem nosaltres, humils espectadors, qui l’haurem de fixar a les nostres cartelleres o desterrar dels teatres de casa nostra. Esperem que sigui la primera opció.

10 (+1) obres de Temporada Alta que no et pots perdre

Cada any, a Temporada Alta a tenim oportunitats úniques de veure espectacles que mereixen l’esforç per aconseguir entrades. La majoria solen ser espectacles internacionals que no tornaran a posar el peu a casa nostra o espectacles tan arriscats que es difícil que algú el arribi a programar mai.
Amb l’ajuda d’uns quants criteris, totalment criticables, he confeccionat una llista d’espectacles que potser us ajuden. No hi trobareu espectacles com La Bête, Pàtria o Incendis, que de ben segur tornarem a veure aquesta temporada, com a mínim a la capital.
    1. II Torneig de Dramatúrgia. Si aquest temporada es la temporada dels autors catalans, estic ben segur que es gracies al I torneig de dramatúrgia Catalana que es va fer l’any passat, que va ensenyar al Públic la gran qualitat que tenim a les nostres cartelleres. No us ho perdeu. Els Dilluns a La Planeta. 1€
    2. Forever Young. El tricicle va agafar un espectacle molt emotiu, uns cantants molts bons i ho van barrejar tot amb unes classes d’interpretació fetes a mida de l’espectacle i dels intèrprets. Un gran homenatge a la gent gran i als joves d’esperit. Teatre Municipal de Girona. Del 26 al 28 d’octubre. de 33,50 a 10,50€  (Veure video)
    3. Victoria Falls. Guanyadora del premi de Teatre Quim Masó aquesta obra reflexa l’aposta del Festival per la nova creació i contemporània. Única oportunitat el 6 de desembre a la Sala La Planeta. 18€.
    4. Red Pontiac i La Nostra Champions Particular. El 2×1 de la llista. Sorgits del Torneig de Dramatúrgia de l’any passat, aquest dos textos que van arribar lluny han crescut i madurat a les mans dels seus autors. Pere Riera i Cristina Clemente han fet créixer les seves històries gracies a la resposta del públic i ara en podrem veure els resultats. Sala La Planeta 8 de desembre 18€ i  Teatre de Bescanó 13 d’octubre 18€
    5. Ping Pang Qiu. Hi ha espectacles i companyies que no poden faltar al festival. Angélica Lidell es una de les figures que any rere any dona la oportunitat als més valents de assistir a les seves creacions. Això si, tan sols per gent que sap valorar la creació contemporània. Teatre del Canal. 22 de novembre.  26,50€
    6. Heroïnes i herois de Shakespeare. Si l’any passat vàrem assistir a una MasterClass per part de Manel Barceló sobre el dolents, ara es el torn dels bons. Aquest any a quatre veus i amb direcció compartida. Sala La Planeta. 2 de novembre. 6,50€
    7. Quebec Barcelona. Un director quebequès porta a escena un text de la catalana Mercè Sarrias. Si bé Pàtria no ha pogut entrar en aquesta llista, no m’he pogut estar de posar-hi aquesta unió de dos pobles separats geogràficament però units en reivindicacions. La història uneix dues dones que, al intercanviar casa, coneixen i entenen les seves realitats. Sala La Planeta. 17 de novembre. 18€
    8. La Gran Escopinya. Jordi Oriol es un dels artistes que l’any passat ja es va veure al festival, amb “En Comptes de la Lletera” de Josep Pedrals. Si us agrada la Poesia no us perdeu aquest rapsoda que es capaç de crear fum tangible amb les paraules i la rima. 24 de novembre. Teatre de Salt. de 19,50 a 13€
    9. Operetta. Si aquesta temporada 2012-2013 serà a nivell nacional, una temporada de reposicions, no tan sols pel fes que la crisi dificulta la nova creació sinó també perquè el talent de les obres de la temporada anterior va ser molt alt. Un exemple n’es aquest peça coral que ha recorregut els escenaris de mig país i fins i tot ara fa estada al teatre Victoria de Barcelona. 24 de novembre.Teatre Municipal de Girona. de 15,50 a 6,50€. (veure video)
    10. Nit de Reis(Twelfth Night). Una de les companyies que no falten mai a la seva cita amb Girona, els Proppeler, autèntics revolucionaris del text de Shakespeare, no us podeu perdre les seves posades en escena i es mol recomanable venir amb el text llegit de casa, ja que els subtítols, poden distreure més que no pas ajudar  la comprensió del text. Del 5 al 7 de desembre. Teatre Municipal de Girona. de 35,50a 9€.
Be, si us fixeu be, aquest blog admet comentaris, si voleu deixar-ne algun, tingueu ben present que el llegiré i el tindré en compte per la propera entrada.

ACTUALITZACIÓ: Inexplicablement he oblidat recomanar-vos el Forest de JM Pou, Calixto Bieito i Marc Rosich. Tingueu-lo en compte es possible que no el veiem mai més. 13 i 14 d’octubre. Teatre Municipal de Girona. De 35,50 a 9€.

El Teatre Al Revés

Tots els que hem visitat el Teatre Nacional de Catalunya i hem fet la visita guiada hem sentit allò de La Sala Gran es per als grans dramaturgs, la sala petita es per als projectes mes de format reduït. I així ha sigut des dels inicis fins aquest temporada. L’última Temporada del Sergi Belbel com a director del TNC serà per damunt de tot la temporada dels Gran Autors Catalans Contemporanis. I es que 4 grans autors contemporanis de menys de 40 anys estrenaran els seus espectacle a la Sala Gran. Jordi Casanovas, Albert Espinosa, Pere Riera, i Marc Rosich. Ara aquests noms no us sonen però en sentireu a parlar….

I a la Sala Petita hi trobarem grans clàssics adaptats a l’espai. Macbeth (dirigit per Alex Rigola), l’última obra d’Ibsen: “Quan despertem entre el morts”, Santiago Rusiñol amb una obra molt poc coneguda dirigida per Josep Maria Mestres i que parla sobre els prejudicis racials que existien aleshores i encara hi són i una obra

Una decisió arriscada, sentirem dir, i molt. I qui vulgui criticar potser mirarà la guixeta i la venta d’entrades i qui la vulgui defensar escrutarà el futur hi veurà com aquesta decisió portarà grans beneficis a la societat, i als consumidors de cultura, i podrà dir: caram els autors catalans contemporanis, estan a l’altura de la Sala. Però ara tot això son confabulacions… temps al temps.

Podeu veure tota la programació aquí.

El Canal 2012-13: nova temporada, i en van 6!

Avui a  Teatre de Salt, El Canal ha presentat la seva producció per aquesta temporada 2012-13. Per dir-ho en poques paraules El Canal es….

El CanalEl CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions conveniades que han engegat el centre.

Dirigit fins ara per Salvador Sunyer, director també del Festival Temporada Alta, El Canal ha portat als escenaris Gironins, catalans, espanyols i internacionals mes de 54 espectacle mitjançant la formula de la coproducció. Centrant-se en la creació Girona i amb les eines mes internacionals que ha sabut trobar. Àlex Rigola prendrà el relleu en la Direcció d’aquest centre de producció que fins ara no tenia seu fixa i ara s’instal·larà a la Factoria Coma-Cros de Salt I haurà d’assolir un repte de l’altura del seu talent: consolidar el centre i fer-ne un referent, amb el pressupost deficitari marca de la casa.

Aquesta temporada tindrem a Àlex Rigola dirigint un nou Shakespeare (Macbeth en aquest cas) i un segon espectacle de creació pròpia, en portarà Àlex Casanova amb l’obra La Pàtria un viatge a un futur factible, li donaran una oportunitat a la Mentidera Teatre per què explori idees per sortir d’un mal moment econòmic que està destruint el teixit cultural del nostre país amb un projecte anomenat Mgogoro i també ens portaran espectacle de fora de les nostres fronteres, i cap a fora de les nostres fronteres hi enviaran uns quants dels nostres talents.

I es que aquesta es un altre objectiu d’El Canal: la internacionalització dels nostres creadors. Durant els 5 primers anys d’existència del Canal, en que ha existit sense figura jurídica pròpia, han coproduït 54 espectacles, 31 dels quals eren d’autoria catalana; ha portat les seves produccions a 12 països diferents; ha engegat un corredor mediterrani cultural amb la ECT-SCT i això ho han fet amb l’ajuda de les institucions tant catalanes com gironines.

I es que es pot dir que una de les grans beneficiades ha estat la zona Salt/Girona/Perpinyà que amb El canal han aconseguit un soci preferent per omplir el teatres, de cultura i espectadors que no en tenen prou amb un festival de tardor. Esperem que d’aquí un temps la gent no distingeixi entre Temporada Alta i la resta de l’any.