Nova Temporada, Noves programacions

S’acaba la 21ena edició del Festival Temporada Alta i tots els teatres de Girona presenten les seves propostes per captar l’atenció del Public, que atrets pel festival de Bitó Busquen més i millor Teatre.
Primer de tot cal oblidar-se del teatre internacional (Que és el que dóna fama i prestigi al Temporada Alta) ja se sap que aquest és un risc que pocs teatres s’aventuren a fer en les seves programacions habituals i més en  època de retallades.

Tot i així gaudirem d’una bona programació, El Teatre Municipal de Girona, estira del TNC dues propostes: La dona Vinguda del Futur i Trifulkes de la Katalana Tribu, recupera un dels èxits de La Perla29, la gent de la Biblioteca de Catalunya i el seu Cyrano de Bergerac de Pere Arquilluè tornara amb el seu Nas i els seus versos sublims. Podeu veure tota la programació d’aquest equipament públic aquí.

El Teatre de Bescanó també ha presentat Programació i cal destacar la Fabulosa Companyia EGOS Teatre amb el seu Rudigore o la Nissaga Maleïda que els va donar a conèixer faran estada al teatre de les pastanagues el 20 d’abril. La comèdia sorgida del Torneig de Dramatúrgia de l’any passat Red Pontiac també es troba entre les escollides i no serà l’única proposta que salta del Festival Temporada Alta a Bescanó. Temps de Quim Masferrer, Pájaru de Pere Hosta o Hotot, de Marcel Tomàs  son propostes que s’han vist aquest primer trimestre i es seguiran veien a les nostres contrades.

Passades les festes nadalenques es presentarà la Programació de la Sala La Planeta, però això es mereixerà una entrada a part en aquest mateix bloc.

Temporada CatalanAlta

Ja ho va dir Sergi Belbel referint-se a la última programació que dirigiria ell al TNC, aquesta serà la temporada dels autors catalans contemporanis. I la mateixa essència s’ha traslladat al festival Gironí per excel·lència.

Pàtria de Jordi Casanovas, La Nostra Champions Particular i Red Pontiac, Un refugi Indi, La gran escopinya… tot obres d’autors catalans, que han arribat al damunt de l’escenari passant per etapes ben diferents.
Jordi Casanovas ha hagut d’aixecar una sala del no-res que en tres temporades s’ha erigit com un referent del teatre contemporani. El Primer Torneig de Dramatúrgia va sembrar la llavor del que serien La Nostra Champions Particular i Red Pontiac, que van recollir molt bona resposta del públic i ara es presenten sense el faristol. Pau Miró l’autor del millor text de la temporada anterior ens presenta una altra peça de la trilogia sobre el fracàs. I Jordi Oriol, poeta contemporani per excel·lència en portarà una aposta tana arriscada com el títol complert: The Big Berberecho (la Gran Esconinya)
Si abans era difícil i/o arriscat buscar veure i gaudir teatre en català, ara fins i tots els programadors el busquen, està de moda, i com totes les modes, que son passatgeres, algun dia deixarà d’estar-ho i serem nosaltres, humils espectadors, qui l’haurem de fixar a les nostres cartelleres o desterrar dels teatres de casa nostra. Esperem que sigui la primera opció.

Shakespeare a Gironaaa

Cada any per Temporada Alta es poden veure una gran varietat d’espectacles. No tan sols teatre, sinó que també dansa, concerts, espectacle de nous formats que son difícils de classificar…. Dins de l’apartat de teatre també hi ha varietat. Des d’espectacle clàssics com “Truca un inspector” fins a l’escènificació dels poemes de Jordi Oriol “Els comptes de la lletera” de caire, podríem dir-ne, contemporani o fins i tot experimental.
Tampoc hi solen faltar referències als grans noms de la dramatúrgia mundial. Shakespere i Txhèkov van ser presents en l’edició anterior del festival (Coriolà, Els dolents i Los hijos se han dormido – una adaptació de La Gavina feta per Veronesse vinguda directament de l’Argentina–) I també seran en aquesta edició marcada per la disminució d’espectacles, però no de qualitat.
Aquest any gaudirem d’un nou Shakespeare de butxaca d’Àlex Rigola, que estrenarà el teatre del Canal, en Centre d’arts escèniques ubicat a la Coma Cros de Salt. Un Macbeth protagonitzat per Joan Carreras que, com en la seva anterior producció comptarà amb el recolzament de l’industia cultural pública del nostre país. Si l’any passat va ser el teatre Lliure, aquest cop serà el TNC –a la sala petita– qui acollirà el clàssic durant la temporada.
Si l’any passat vàrem poder gaudir d’una autèntica MàsterClass sobre Els dolents de Shakesperare aquesta toca conèixer dels herois i heroïnes. I ho farem a través de diverses veus: Sergi Mateu, Bernat Quintana i Gemma Reguant interpretaran una recopilació dels millors textos i monòlegs de l’autor britànic per excel·lència amb molta cura a la dicció.
I no en oblidem del “Forest” Nascut de la conjunció Bieito+Pou+Rosich entre d’altres. Amb música de Maika Makovski (una altra icona dels nostres dies) i nascut al cor d’un dels festivals més importants de Shakespeare que hi ha actualment i amb la firma ni més ni menys de la Royal Shakespeare Company.
I Txèkhov també serà present al festival. Aquest cop, seran Les Tres Germanes, que en rus i sobretitulades ens arriben d’un Gira que va començar el 2005 i que han passat pel millors escenaris d’Anglaterra, França i Rússia.

de Bebel a Albertí

L’altre dia, algú via Twitter deixava anar una crítica sobre l’última programació de Sergi Belbel. Es referia al fet que dels 4 autors que presentaran els seus espectacles, 3 havien estat alumnes de l’actual director del Teatre Nacional de Catalunya. Planant per damunt d’aquesta acusació el títol d'”amiguisme”. Tenint en compte que seria una temeritat programar un espectacle d’algú que no es coneix prou bé, prefereixo que Belbel triï autors que conegui be, a que se la jugui. I si tenim en compte que cal omplir una sala amb aforament per a 900 persones no sé fins a quin punt ha fet un favor, o una putada a aquest jugadors “novells”

I durant aquest any, Xavier Albertí tindrà la missió de prendre el relleu a Sergi Belbel com a Director Artístic del TNC. La seva elecció s’ha fet després d’una llarga i emocionant tria on hi figuraven noms com Josep Maria Mestres i Oriol Broggi, pare del nou Cyrano. Qui sap si l’arriscada elecció de Belbel de posar els autors novells a la Sala Gran servirà per donar un plus a Albertí (si la temporada vinent es un fracàs tindrem tot un gran acadèmic i expert per solucionar-ho) o simplement per fer-nos entendre que tenim talent de sobre com per omplir tres Teatres Nacionals.

I això em porta a la pregunta… Què es un fracàs en un teatre public? Es evident que una afluència de públic massa baixa, o unes critiques dolentes compartides amb els espectadors seria demolidor per a la la imatge del teatre. Però el llistó que tots coneixem, el que separa els beneficis de les pèrdues queda diluït en un teatre públic en favor d’altre paràmetres, generalment de qualitat. Per tant demanem-li a Albertí que ens porti espectacles de qualitat, amb bon intèrprets, amb una bona posada en escena i a un preu ajustat.

Productores Gironines al TNC

Mentre tothom parla d’autors i decisions mes o menys arriscades jo us parlaré de productores. Concretament de dues productores catalanes, i fins i tot gironines que co-produiran alguns espectacles que veurem al TNC.

Bitò Produccions, coproduirà”La Bête” amb Jordi Boixaderas, Abel Folk i la primera dama del Teatre català, Anna Lizaran,  que interpretarà a un dels personatges mes besties ( i d’aquí el títol) de la temporada: un còmic local que posarà dels nervis al mateix Elomire (Joirdi Boixxaderas) un actor intel·lectual que ha rebut l’encarreg de treballar-hi en contra de la seva voluntat.  Bitò es l’encarregada de l’organització del festival temporada Alta que aplega a Girona i Salt el bo i millor de l’escena Catalana i internacional cada any entre el mesos d’octubre i desembre. I esperem que algun tastet d’aquesta producció passi per Girona.
La Troca, una petita productora responsable d’espectacles i d’iniciatives tan interessants com la HamletStore.com  portarà a la Sala Gran “La Dona Vinguda del Futur” un musical amb ni més ni menys que la Beth Rodergas, que estava un xic amagada esperant el seu moment per tornar a fer el salt al món de l’espectacle i la cançó. Tot un repte per la petita.

I El Canal, Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona portarà, com no podia ser de cap altra manera, el Macbeth de Rigola, en format de butxaca o en format desplegable, jo ho veurem. Amb Joan Carreras que ara gira Coriolano, la versió Castellana del Coriolà que es va poder veure al Teatre Salt aquesta temporada passada i va arribar fins al Teatre Lliure.

Ja ho veieu, El Teatre Nacional de Catalunya segueix sent un motor de l’activitat cultural privada, com ha de ser.

El Teatre Al Revés

Tots els que hem visitat el Teatre Nacional de Catalunya i hem fet la visita guiada hem sentit allò de La Sala Gran es per als grans dramaturgs, la sala petita es per als projectes mes de format reduït. I així ha sigut des dels inicis fins aquest temporada. L’última Temporada del Sergi Belbel com a director del TNC serà per damunt de tot la temporada dels Gran Autors Catalans Contemporanis. I es que 4 grans autors contemporanis de menys de 40 anys estrenaran els seus espectacle a la Sala Gran. Jordi Casanovas, Albert Espinosa, Pere Riera, i Marc Rosich. Ara aquests noms no us sonen però en sentireu a parlar….

I a la Sala Petita hi trobarem grans clàssics adaptats a l’espai. Macbeth (dirigit per Alex Rigola), l’última obra d’Ibsen: “Quan despertem entre el morts”, Santiago Rusiñol amb una obra molt poc coneguda dirigida per Josep Maria Mestres i que parla sobre els prejudicis racials que existien aleshores i encara hi són i una obra

Una decisió arriscada, sentirem dir, i molt. I qui vulgui criticar potser mirarà la guixeta i la venta d’entrades i qui la vulgui defensar escrutarà el futur hi veurà com aquesta decisió portarà grans beneficis a la societat, i als consumidors de cultura, i podrà dir: caram els autors catalans contemporanis, estan a l’altura de la Sala. Però ara tot això son confabulacions… temps al temps.

Podeu veure tota la programació aquí.

CyraNO, CyraSI

La Biblioteca de Catalunya es troba al cor del Raval de Barcelona, i si algú no coneix aquest barri (o aquesta ciutat) us diré que es un barri molt teatral, potser per la seva proximitat amb el Paraŀlel. Es un Barri tant teatral que quan s’acaben les sales apareix un iŀluminat i decideix dedicar una part de l’emblemàtic edifici de la Biblioteca de Catalunya al Teatre.
ariquillue cyrano
Per sort, la iŀluminació va escollir una bona companyia-productora: La Perla 29. Aquesta gent son els responsables de tots els espectacles que s’han fet entre aquestes nobles quatre parets. I el resultat ha sigut més que notable. Sota la direcció d’Oriol Broggi (nom que sona com a futur director del TNC) ens han portat espectacles com Luces de Bohemia, Questi Fantasma, Natale In Casa Cupielo, El rei Lear… I ho han fet per obrir a Barcelona un espai teatral fora dels convencionalismes arquitectònics.

I la pròxima parada d’aquest tren teatral que no ha parat des de la seva fundació l’any 1999 es Cyrano de Bergerac (entrades ja ala venta) amb un repartiment de luxe, Pere Arquillué, Marta Betriu, Jordi Figueras, Bernat Quintana… i un Pau Vinyals que hem vist recentment a Dinou i de ben segur que el veurem en d’altres produccions d’alt nivell.

Qui deia que ja no es podien veure clàssics al Teatre? a Barcelona podem trobar espectacle per tots els gustos, butxaques i horaris. Tan sols cal saber buscar.